4/4/2014 |
Són peces que tenen a veure amb el so, comenta Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963). La primera, Ampolles interactives, és aquesta instal·lació d’envasos de detergents buits que ja es va veure al Reina Sofía i que continuarà al Foyer del Palau fins al 13 d’abril. Ampolles que parlen “d’aquesta part fosca que és l’autocensura, d’abusos i de dignitat compromesa”. I que conviden per mitjà d’un micròfon a abocar tota mena d’experiències desagradables que es volen oblidar i que aquí són esborrades al seu torn pel missatge següent. La segona és el vídeo Dependència mútua, que protagonitza algú sense veu, algú de la classe treballadora: una ucraïnesa que fa feines de neteja al museu arqueològic de Nàpols.
“Li vaig demanar que netegés l’escultura d’un emperador, la figura masculina per excel·lència, i allà veiem la cura i la compassió, com acarona les esquerdes de l’estàtua en un diàleg molt sensual”, apunta Valldosera, segona convidada a aquesta Cartografia de la inti
mitat que proposa el Palau. “L’artista –diu– no és un productor d’objectes, sinó d’experiències”.
Amb aquestes xocants imatges sobre una tela de 5 metres es donarà pas avui i dimecres –dia en què Gustavo Dudamel recali amb la Simfònica de la Ràdio de Baviera– als concerts de Palau 100. El vídeo de 6 minuts es projectarà tres vegades mentre el públic s’asseu, i després els músics prendran l’escenari. Avui la Royal Philharmonic interpretarà amb l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau el Glòria de Poulenc i aquesta obra mestra de l’impressionisme que és el
Daphnis et Chloé de Ravel, tot dirigit pel mestre suís Charles Dutoit, que ahir estava satisfet amb els cantaires: “M’han sorprès en el bon sentit; la meravellosa part dels cors del Ravel és difícil, les veus formen part de la instrumentació”.
Maricel Chavarría
La Vanguardia