NOTÍCIA

Resulta curiós que l’obra de Modest Mússorgski, considerat el més genial dels compositors russos hagi sigut objecte de les més diverses modificacions i, en certs casos, de veritables manipulacions. Un exemple molt clar el tenim en la seva famosa partitura Una nit a la Muntanya Pelada, que va reinstrumentar el seu amic Nikolai Rimski-Kórsakov, amb el pretext que l’instrumentació de Mússorgski era plena de “defectes” tècnics i d’ordre formal.

Durant una de les meves estades a Sant Petersburg vaig aconseguir una copia de la versió original, feta l’any 1867 però editada el 1968. La versió de Rimski data del 1886. Doncs bé, tenia un deute amb el meu admirat Mússorgski, des del moment en que, partitura en mà, vaig escoltar la seva versió original, en un enregistrament de la Filharmònica de Berlín, dirigida per Claudio Abbado. Impressionant! Sorpresa i alhora decepció. Sorpresa perquè la versió original posseeix una força emocional que et deixa clavat literalment a la cadira. I decepció perquè l’arranjament que en va fer Rimski és el que predomina, fins i tot a la mateixa Rússia. No ho entenc.

Rimski elimina el característic to aspre i salvatge, i també bona part de l’enorma càrrega expressionista que conté la versió original, mixtificant fins i tot un final que és aliè a l’esperit de Mussorgsky. Us adjunto la primera pàgina de cadascuna de les dues versions. Fixeu-vos com Rimski canvia ja des del començament el caràcter essencialment violent, mitjançant uns tresets lligats i en pianíssim. La versió original, en canvi, lliga els tresets a tres, dins d’un fortíssim que en el tercer compàs s’afageixen de manera violenta un seguit de pizzicatti de violoncels i contrabaixos. La versió de Rimski segueix sense respectar ni considerar pràcticament cap compàs, canviant dinàmiques, ornamentacions, trinos, mordents, glissandos, i suavitzant la percussió.

La versió original de Mussorgski és la que és. En mans d’una orquestra de gran qualitat, sona impactant. La transformació de Rimski és més acurada i equilibrada, si es vol. Però elimina el pensament d’un Mussorgski que detestava les lleis habituals i volia expressar les diverses situacions a la seva manera.