NOTÍCIA

Oriol Pérez Treviño (Manresa, 1974) posa en marxa l’Orquestra del Montsalvat, un projecte impulsat amb Francesc Prat, Domènec Orrit, Bernat Dedéu i Salvador Boix. L’orquestra debutarà divendres al Born Centre Cultural amb dues obres de Beethoven: Música incidental per a l’Egmont de J.W. Goethe i la simfonia Heroica. Queda enrere la seva renúncia com a director de L’Auditori després que se li atribuís l’ús indegut d’una targeta de crèdit.

Per què va dimitir com a director de L’Auditori?

Per un problema de salut. Vaig tenir un trastorn psíquic i vaig haver de dimitir. No era un addicte a l’alcohol, sinó que de vegades bevia com una manera d’escapar de la pressió, l’angoixa i l’estrès, que en vaig tenir molt. Hi havia coses no resoltes emocionalment i vaig petar. Ara estic plenament recuperat i puc dir que allò va ser el millor que m’ha passat. He pogut resoldre un tema personal que tenia pendent i també m’ha servit professionalment.

Com ho ha resolt?

Moltes vegades el que et pot semblar la fi d’una vida és precisament el que et permet renéixer. Jo tenia dos arquetips jungians molts clars. L’un era Peter Pan, l’ enfant terrible, una desimboltura que tampoc no vull trair. L’altre, Jekyll i Hyde: era prendre quatre cerveses i era una altra persona. I quin és el nou? Segurament té a veure amb el foll pur, amb Parsifal. D’alguna manera, el nom de l’Orquestra del Montsalvat ve d’aquí.

¿Tot el que va passar fa que no pugui tornar a una institució pública?

Prefereixo no plantejar-m’ho. Se’m va dir que em presentés al concurs de la direcció artística del Liceu. Jo ja sé extraoficialment que no formo part dels seleccionats, segurament a causa d’aquest problema. Si estem parlant d’una qüestió causada per una malaltia, no és just. Tothom té dret a una segona oportunitat.

Per què tira endavant una orquestra amb criteris històrics com la Montsalvat?

Perquè en els pròxims anys el món de la música farà un pas endavant que té a veure amb un aprofundiment de la interpretació amb criteris històrics. També hi ha una qüestió bàsica: la música clàssica segueix allunyant-se de la societat. Potser cal redefinir-la amb uns altres paràmetres: una nova manera de comunicar, una nova manera d’entendre. Cal connectar la música amb la societat i crear actes simbòlics d’acord amb el canvi de paradigma que s’està esdevenint.

Com pot connectar la simfonia Heroica de Beethoven que tocaran divendres amb mobilitzacions socials com ara les de la PAH?

Penso que la transformació que ha d’haver-hi en aquest país no vindrà de les institucions. Vindrà de sota. Les dues qüestions que més han mogut el país en els últims quatre anys, el procés d’alliberament nacional i el tema de les hipoteques, no les ha liderat ni cap institució, ni cap partit, ni tan sols cap sindicat. Ha sigut una assemblea i una plataforma d’afectats per les hipoteques, i encara hi trobarem més coses. El canvi de paradigma significa que alguna cosa vella està morint i alguna cosa nova està naixent. No sabem gaire bé què és el que neix, però penso que l’Orquestra del Montsalvat és una mica això: una orquestra que neix de la iniciativa privada, que evidentment pot anar a demanar en un moment donat suport a les institucions, com qualsevol projecte, però que és totalment independent. I connecta amb la societat anant a tocar unes músiques en uns espais que parlen a l’ànima de les persones. Interpretar la simfonia Heroica a les ruïnes del Born és un acte simbòlic.

El lema de l’orquestra és “El so de Prometeu”. A quin déu desafien?

Busquem un so que acompanyi i que sigui veritablement de la gent. A l’Associació Obrera de Concerts, Pau Casals no feia concerts per a la burgesia, sinó per a la gent. Busquem això. D’aquí ve el preu de les entrades, a 20 euros. Hem de retornar la música a la gent com Prometeu va portar el foc als homes.

Beethoven amb  Josep Maria Pou

L’actor Josep Maria Pou i la soprano María Hinojosa seran els convidats especials de l’estrena de l’Orquestra del Montsalvat, divendres al Born. Per a aquest debut íntegrament dedicat a Beethoven, Francesc Prat dirigirà 41 músics, entre els quals hi ha l’oboista Pepo Domènech i el fagot Carles Cristóbal, d’acord amb criteris històrics. El punt de partida de l’orquestra és el Romaticisme, un repertori que abordarà amb llibertat -“amb un director del segle XX”, diu Pérez Treviño- i amb una formació que creixerà en funció de cada projecte. La següent cita serà al setembre a Santa Maria del Mar, amb la Grande messe des morts de Berlioz. I per a l’any vinent l’orquestra prepara un programa centrat en Arnold Schöenberg.