Almanac
Agenda
NotíciesCerca de notícies
Enquesta
NOTÍCIA
Montsalvat. Una aventura romàntica
28/2/2014 |
Catalunya tindrà una nova orquestra creada sense diners públics.
Curiós, és força curiós que en plena crisi, en plena precarietat financera de la Generalitat i en plena aposta pel producte comercial en places culturals tan sòlides com la del Liceu, sorgeixi a Catalunya una proposta tan romàntica –en el sentit més ampli del terme– com l’Orquestra del Montsalvat, un projecte historicista centrat en el període musical del romanticisme que té la intenció de finançar-se amb fons privats i de constituirse en una S.L. Tal com ho sentiu.
Perquè Catalunya ja està prou nodrida d’orquestres barroques: hi ha Le Concert des Nations, creada per Jordi Savall; l’Orquestra Barroca Catalana; l’Acadèmia 1750, de Torroella; Vespres d’Arnadí, i l’Orquestra de Cambra Barroca, la més recent. De manera que ara del que es tractava era d’anar més enllà i endinsarse en un període encara no gaire explotat per les interpretacions historicistes amb instruments d’època: el dels segles XIX i XX. És a dir, interpretar Schumann, Brahms, Debussy, Stravinsky... però recuperant la sonoritat del passat. “És una aproximació a l’origen per a una comprensió més profunda del nostre present i futur musical”.
Qui ho diu és el musicòleg i exdirector de L’Auditori Oriol Pérez Treviño, artífex i coordinador del projecte, així com director artístic. Aquesta nova formació orquestral tindrà a la batuta el barceloní Francesc Prat, que és assistent habitual del director britànic Ivor Bolton (ara al Teatro Real), i també compositor (el 2012 va estrenar la seva primera òpera a Basilea). I estarà formada per una quarantena de músics, entre ells intèrprets catalans especialitzats en el camp històric i sovint membres de prestigioses orquestres europees (vegeu el requadre).
“Aquest és un projecte –apunta Treviño– amb vocació integradora de cara a tota aquella gent que s’ha format aquí en interpretació historicista o que han hagut de sortir a fora per fer-ho. Després d’aquesta dècada de l’Esmuc, on han coincidit joves músics i professionals que tenien pendent aquest tipus de màster, cal contribuir a donar-hi sortida”.
Efectivament: l’interès per aquesta classe de formació acadèmica a Espanya és d’allò més recent. “Els iniciadors van ser Alemanya, els Països Baixos, Anglaterra... però també aquí teníem Enric Gispert als anys setanta fent coses amb Ars Musicae, embrió del que després portaria Savall”, diu el lutier de Vilanova i la Geltrú Pau Orriols. “No hem estat mai potents, en aquest camp, però tampoc no arribem ara, com sí que fan Austràlia, Mèxic o l’Argentina”.
Especialitzat en fagots i oboès, Orriols justifica la seva contrastada qualitat com a lutier d’instruments de vent barrocs en el fet que als 16 anys ja treballava en la fabricació de tenores i instruments de cobla, “que tenen les bases acústiques semblants als de música barroca, perquè van néixer a la mateixa època”. L’escola catalana li va aplanar el camí. Després va saltar del barroc al clàssic, tot i que encara no s’ha introduït en els romàntics. Esclar que el 80% de la seva demanda procedeix de països europeus.
La sensibilitat dels músics per proveir-se d’instruments del període romàntic és incipient, i sovint es busquen en antiquaris abans que encarregar-se als lutiers. De fet, els instruments de corda tampoc no van variar tant del classicisme al romanticisme: al XIX ja els agradaven els violins del XVII i XVIII –les fustes no s’espatllen com els vents amb el pas del temps–, i alteraven només la classe de corda i l’arc, ajustant el diapasó al de l’època. “Buscaven més volum i projecció, i un timbre més punxant, ja que les sales es feien més grans i les orquestres també”, diu Orriols.
En canvi, els instruments de vent evolucionaven precisament per la seva caducitat, ja que el trànsit de la saliva per la fusta i els elements metàl·lics els feien més peribles, explica el fagotista gironí Joaquim Guerra, integrant de l’Orquestra del Montsalvat en aquest primer projecte i posseïdor de fagots de diverses èpoques, entre els quals aquest exemplar del primer romanticisme que ha servit de model per al gràfic adjunt.
“En el romanticisme, com que es busca més projecció i un timbre més alt, la mecànica augmenta, i també la seva complexitat. S’hi incorporen forats, noves claus, l’interior es fa més petit i regular”, afegeix. Ja no és aquell fagot barroc de gran capacitat d’expressió i timbre especial, però també és cert que els instruments romàntics miren alhora al passat i al futur.
Com dèiem, Guerra és entre els músics que participen d’aquest tret de sortida de l’Orquestra del Montsalvat previst per al 14 de març a l’espai cultural del Born. No és un primer projecte qualsevol. Per començar, té les simpaties de l’Ajuntament de Barcelona, que cedeix l’espai i la logística per fer-ho possible, si bé el finançament –el pressupost és d’uns 60.000 euros i inclou una producció televisiva– procedeix totalment de la iniciativa privada, com la del col·leccionista Antoni Vila Casas.
Heroïcitat i Heroisme, es titula aquest primer projecte, i consisteix a interpretar la revolucionària Simfonia Heroica de Beethoven (1805), considerada un despertar a l’era romàntica, a les heroiques ruïnes del Born, que evoquen un altre gran moment de canvi i tensió. També sonarà la Música incidental que va compondre el músic alemany per a la representació d’Egmont, la tragèdia de Goethe (1810). No endebades, el subtítol d’aquesta orquestra –que ja té nom de reminiscència wagneriana– és Sonitum Prometheus (l’home nou). “Posemnos d’acord amb el moment de canvi de paradigma”, diu Treviño, que anuncia per a més endavant (l’11 de setembre) un Rèquem de Berlioz. “De fet es va crear per a un setge”, afegeix.
De moment, ja s’han afegit a l’aventura del 14 de març la soprano Maria Hinojosa i l’actor Josep Maria Pou, que recitarà els textos de Goethe.
MARICEL CHAVARRÍA
La Vanguardia
