A mitjans del segle XIX, un comte austríac assetjat pels deutes busca casar la filla amb algun home que tregui la família de la pobresa. Aquest és el punt de partida argumental d’ Arabella, l’òpera de Richard Strauss amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal estrenada a Dresden el 1933. “És la comèdia més trista que es deu haver escrit mai”, va explicar ahir Joan Matabosch, l’actual director artístic del Teatre Real de Madrid, però també responsable del disseny de la programació 2014-2015 del Gran Teatre del Liceu. “Joan Matabosch és l’autor de la temporada”, va recordar Roger Guasch, director general d’un teatre que encara no ha triat nou director artístic. En canvi, sí que s’ha confirmat que Peter Burian serà el nou director del cor a partir del juliol, en substitució de José Luis Basso, que marxa a l’Òpera Nacional de París.

Arabella, intel·ligent al·legoria de la caiguda de l’imperi austrohongarès, és un dels títols que es representaran al Liceu en una temporada marcada pel pragmatisme i amb poc marge per al risc. De fet, Arabella i el programa doble format per Una voce in off de Montsalvatge i La voix humaine de Poulenc són les úniques concessions al repertori del segle XX. De les onze òperes previstes, la majoria són del XIX, amb una presència destacada del bel canto romàntic i també amb títols tan populars com La Traviata, de la qual es faran onze funcions a l’octubre i vuit al juliol del 2015, i Norma, que es podrà veure el febrer de l’any que ve. “Les temporades són conseqüència de la conjuntura econòmica. I s’ha de buscar un equilibri en la proporció de funcions de cada títol. Avui no podem fer dotze funcions de Lady Macbeth de Xostakóvitx, va dir Matabosch, que ahir va defensar l’òpera com “un servei a la comunitat, un gènere vigent perquè és capaç d’expressar sentiments” que ens afecten. “Convertir l’òpera en art autocomplaent és indigne d’un teatre. Això no ho ha fet ni ho farà mai el Liceu. Si no, més val tancar-lo”, va advertir Matabosch.

Sis coproduccions noves

De la programació 2014-2015, el Liceu participa en la coproducció de sis obres: La Traviata, Maria Stuarda, Una voce in off, La voix humaine, Norma i Don Pasquale. Recupera el muntatge de Carmen de Calixto Bieito que va obrir la temporada 2010-2011. I acull produccions de Colònia (Siegfried ), Venècia (Così fan tutt e) i Frankfurt ( Arabella ).

“Els temps no són els millors des del punt de vista econòmic, tot i que la situació es va redreçant i estem aprenent a fer les coses d’una altra manera”, recorda Guasch, que des que es va fer càrrec de la direcció general ha acomiadat 24 treballadors del Liceu. Aquesta nova manera de fer les coses explica també que la programació artística d’una temporada amb onze òperes, que començarà al setembre amb Il barbiere di Siviglia i acabarà al juliol amb La traviata, tingui prevista una despesa de 12 milions d’euros, pràcticament la mateixa xifra que el 2013-2014, una temporada amb nou òperes, segons les dades del pla estratègic presentades fa unes setmanes.

Guasch confia a “assolir l’equilibri econòmic” i “abandonar les xifres de dèficit” en una temporada que preveu ingressar 41,81 milions d’euros i gastar-ne 41,14. Un dels propòsits és aconseguir nous públics i arribar al 85% d’ocupació. “Ajustarem els preus una mica a la baixa. I si ens ajuda la nova llei de l’IVA, millor”, diu Guasch.

El Foscari de Plácido Domingo

Les dues òperes en versió concert de la temporada tenen com a protagonistes Valeri Guerguiev i Plácido Domingo. El primer dirigirà l’orquestra del Mariinski a Tristan und Isolde de Wagner el 18 de març del 2015. I Plácido Domingo cantarà I due Foscari de Verdi, sota la direcció de Massimo Zanetti i amb la companyia vocal de Liudmyla Monastyrska i Ramón Vargas el 30 d’abril i el 3 de maig de l’any que ve.

Pel que fa als concerts, Josep Pons dirigirà un cicle simfònic dedicat a Beethoven, que aprofitarà les millores que es faran en la caixa acústica del Liceu. També hi haurà recitals de Natalie Dessay, Philippe Jaroussky, Simon Keenlyside i Andreas Scholl.