El palmarès de la 51a edició del Concurs Viñas ha estat fidel a les matemàtiques: l'allau de concursants de Corea del Sud s'ha fet notar també en el nombre de premiats provinents del país asiàtic, un fenomen que és, alhora, un reflex d'un moviment tectònic, qui sap si inexorable, en què l'eix del món operístic es va traslladant lentament cap a l'est. Pel que es va poder escoltar ahir al Liceu en el concert dels guanyadors, el jurat la va encertar força en l'ordre dels premiats, amb un bon nivell mitjà, tècniques correctes al servei d'un acurat sentit musical sense que, tanmateix, destaqués cap personalitat, sense que cap veu fes accelerar el pols. La supressió de les categories per sexes, a més, accentua la sensació d'una penúria més gran de veus masculines.

La decisió de concedir un primer premi ex aequo es pot entendre com el desig del jurat de no triar entre virtuts complementàries. La soprano Seyoung Park va exhibir uns recursos vocals d'impacte, idonis per a les àries verdianes que va interpretar, però el seu fraseig flegmàtic i temperament glacial (amb quina indiferència expressiva va atacar Ecco l'orrido campo ) es fonia al costat de l'apassionament del seu compatriota Junghoon Kim. El tenor coreà, descomptant algun petit descontrol en l'agut, va lluir un instrument lluminós i un cant franc i comunicatiu. Posats a triar, val més passar-se de llarg que quedar-se curt.

La britànica Anna Patalong, segon premi, va sorprendre amb l'arriscada ària de Roxana d'El rei Roger de Szymanowski -això sí, acompanyada al piano i no per la Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida un any més per Gueràssim Voronkov-, abans d'abordar amb un cant de bona escola la mozartiana comtessa Almaviva. Potser el fet de tenir una veu més consistent va ajudar Patalong a relegar Ximena Agurto al tercer premi, encara que la soprano peruana fos, amb Kim, qui més premis especials va acumular. La netedat del mecanisme i la seguretat en el registre sobreagut van anar acompanyades de la necessària dolçor de la Gilda de Rigoletto, tot i que el timbre va canviant a un color més escardalenc a mesura que puja més amunt.

Tant la russa Irina Txurilova, quart premi, com la moldava Ana Dimitriu, cinquè, van alternar moments inspirats amb passatges inestables, i es van trobar més còmodes totes dues en el repertori eslau que no pas en l'italià. El palmarès oficial el tancava el baríton Joo Won Kang, sisè premi, amb les característiques que el tòpic -cada cop menys cert- atribueix als cantants coreans, és a dir, intèrprets més fiables que inspirats. Miren Urbieta va ser la solitària representant estatal, mentre que un molt verd Oddur Jónsson va ser premiat suposem que perquè algú havia de guanyar la categoria oratori-lied.