Cerca de notícies

Enquesta

Si hi ha LIFE, hi ha esperança

9/12/2013 |

 

Del 9 al 14 de desembre es celebra la primera edició del Lied Festival Victoria de los Ángeles, organitzat per la Fundació Victoria de los Ángeles. Una aposta de futur per a un gènere perdurable, que vol explorar nous camins en la gestió cultural, innovant formats i eines de difusió. Oriol Saladrigas toca quatre tecles i Enric Martínez-Castignani, el seu director artístic, ho canta tot sobre el LIFE Victoria – Barcelona.

Enric Martínez-Castignani s’ha passat tres anys escoltant la mateixa cançó: “La nova llei de mecenatge que no arriba /  i tenim el 21% de l’IVA. / Amb tanta retallada / els diners d’on sortiran?”. Però aquesta melodia planyívola i aquests versos desquadrats no han aconseguit que deixés de posar en solfa un munt d’idees que li rondaven pel cap per omplir un buit en l’oferta cultural de Barcelona.

La ciutat havia tingut 2 cicles de lied, però van haver de plegar. “Fer-ne un tercer semblava un suïcidi”. Per això va haver de “mirar els models que s’havien utilitzat i estudiar els errors que havien comès. Per fer absolutament el contrari. Tenia a la ceba fer un festival de lied, però només per quatre concerts no m’hi hagués posat. Et seré sincer, un cicle de concerts no me interesa nada, si no puc treballar també altres coses de cultura, que serveixin de model o d’impuls”.

Va seguir estudiant, provant promocions diferents, adaptant models més moderns, de la música pop, i fent servir la seva pròpia carrera artística com a “laboratori d’idees”. Anant pel món havia vist clar que “tots els teatres que tenen èxit ofereixen un valor afegit. Tenia clar el model que volia, seguint l’anglosaxó i el germànic. A Anglaterra, Àustria i Alemanya hi ha festivals de lied que porten una part pedagògica associada”.

El resultat de tot plegat és que l’oferta del LIFE Victoria – Barcelona no només inclou concerts, sinó també classes magistrals (Life Akademie), un programa per promocionar joves intèrprets (New generation program), conferències on també s’interpretaran cançons i concerts gratuïts oberts a tothom, una fila Twitter i un hashtag del festival (#lifevictoria), un canal de youtube (LIVE Victoria TV), i emissions en streaming.

Apostes arriscades en el món de la música clàssica, que ha volgut portar al límit. “He vist concerts d’intèrprets joves una hora abans dels grans”. Però els joves del LIVE actuaran just abans dels artistes principals. “D’una forma tan descarada, tan a cor obert, no ho he vist mai”. Una idea similar a la dels teloners en el pop. “Però no m’ho prenc com uns teloners, sinó una proposta del festival que et diu aquests són els que d’aquí a uns anys faran el concert principal. I podràs dir que els teus diners han servit per promocionar la seva carrera, perquè les entrades s’adquireixen a través de donacions que es fan a la Fundació”.

Martínez-Castignani finalment va trobar qui l’acompanyés, i ha format duo amb la Fundació Victoria de los Ángeles per tirar endavant el projecte. Veia que si no posava un nom al festival “l’èxit que tenia era zero. Vaig parlar amb la Fundació, que dins dels seus programes dóna beques als estudiants. La Victòria estava molt pendent dels joves, va tenir una carrera recitalística immensa, més de 3.000 recitals, una barbaritat. Era el personatge ideal. Si posava el nom de Victoria al festival naturalment s’havia d’implicar la fundació. Ells van dir que sí, i ens vàrem posar a treballar”.

Una política d’aliances en què Martínez-Castignani creu profundament, perquè amb elles “moltes coses que són intangibles, que si les haguessis de pagar costen molts diners, tenen cost zero. Només has de fer un bon intercanvi, i no ser egoista. Només així, avui en dia, els projectes culturals tiren endavant”. Una nova mentalitat per a un nou paradigma. Gestionar un festival com qui prepara un cicle de lieds: treball, esforç, sinceritat, confiança i generositat.

Les aliances també li han permès oferir uns escenaris excepcionals. Perquè “el lied no es pot fer a qualsevol lloc. Han de ser espais que tinguin encant, màgia”. Altra vegada els intangibles. “El primer el fem a La Pedrera, perquè necessitàvem un aforament de 250 persones per inaugurar bé. Després tenim la capella de Santa Àgata. La gent fliparà”.

Amb aquests criteris també ha confeccionat els programes conjuntament amb els artistes. “En principi els he demanat que em fessin un programa. Amb l’Ofèlia Sala (dia 9, La Pedrera) l’hem discutit molt plegats. Vam triar un programa que fos més llaminer, amb Schubert i Granados. La Ruth Ziesak (dia 12, Capella de Santa Ágata) me’l va fer íntegrament ella. I no vaig tocar ni una coma perquè em sembla una joia de programa, amb Schumann i Mahler i les respectives dones, Clara i Alma. I el d’Ángeles Blancas s’ha escollit pensant en les seves qualitats liederístiques, que poca gent coneix aquí. Ha estat una aposta meva, i li he donat la pallissa fins que ha vingut. Ella fa molt repertori de cambra però aquí se la coneix més per l’òpera. Ha triat Brahms, Mahler, i el Vaughan-Williams, que és una obra contundent i que ella pot defensar estupendament bé, perquè és una artista amb molt de caràcter”.

El festival no només és ambiciós en la seva proposta, sinó també en els seus objectius.”El públic de lied és molt reduït, molt especialitzat. A mi m’interessa donar al lied una imatge moderna, més transversal, i obrir el lied a més audiències que no siguin les que sempre l’han escoltat”. Per això hi ha activitats per a tot tipus de públic. “El tema és fer un festival per a tothom: artistes, públic, la gent de cultura. Que el públic vingui i es trobi uns ponents de qualitat que diuen coses interessants i això els motivi i diguin jo voldria venir a un concert d’aquí. Que comprin una entrada, i gaudeixin de Santa Àgata i de l’intèrpret, i diguin: l’any que ve vinc a dos concerts”.

L’any que ve? Martínez-Castignani no té pressa. Com a músic, sap que per arriscar s’ha de ser molt responsable. “Si fas una cosa nova és bo que tingui èxit. I per això ho farem amb la màxima cura possible”. Però aquesta precaució no resta res a la seva ambició. “És un projecte que veig, com a mínim, a cinc anys. En aquest temps m’agradaria veure el festival establert, que la gent sàpiga que en un moment determinar de la programació cultural de l’any hi ha el LIVE Victoria, que dura una setmana, o 10 dies, això ja ho veurem”. Però també pretén haver renovat “l’edat del públic i l’haguem abaixat, que puguem augmentar els aforaments i sigui realment rendible. I, sobretot, dos objectius: que pogués ser conegut en els cercles similars a l’estranger i a la resta d’Espanya; i que tots els centres pedagògics  superiors de la península se sentin en disposició d’oferir candidats al programa de joves, i nosaltres els puguem promocionar siguin d’on siguin”. Aquesta xarxa de complicitats i aliances són la seguretat del trapezista cultural.

Martínez-Castignani vol seguir apostant pel format compacte, perquè és l’essència d’una idea nuclear: l’experiència de “submergir-se en el món del lied. És un tema de disposició mental de la gent”. Tenir una setmana per descobrir el lied, per estudiar-lo o per repensar-lo. I, sobretot, per gaudir-lo. “El lied és un concepte una mica elevat, difícil d’explicar. Si li dius a un amic que està basat en cançons populars de l’època clàssica, amb poesies de Goethe, uff… qué palo! En canvi, dir-li que t’acompanyi a una església de puta mare, i que escolti una cantant magnífica… Apropar-se la lied és més fàcil des de l’experimentació que des de la teoria. M’he plantejat com puc fer experimentar a la gent coses. Si els arrossegues cap a les parts més sensorials que té el lied vindran, vindran…”.

Ha nascut el Lied Festival Victoria de los Ángeles. Llarga vida al LIFE!

Oriol Saladrigas
Núvol