Cerca de notícies

Enquesta

Un somni simfònic a l'Auditori

8/3/2004 |

 

La centenària Rita Conill va veure ahir complert el seu desig d'escoltar una gran orquestra.

Rita Conill, una encantadora iaia de 100 anys que va ser professora de piano, explica que havia anat al Liceu de jove, convidada per uns amics a una llotja, però no havia pogut veure mai la principal orquestra simfònica catalana en acció. Per això, quan algú li va preguntar quin somni li agradaria veure complert no ho va dubtar: assistir a un concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a l'Auditori.
Ahir això va ser possible gràcies als esforços de dos voluntaris de la Fundació Emma, Carles Martínez i Gemma Paricio, que es van encarregar de traslladar-la des de la residència de gent gran del seu Sant Joan de les Abadesses natal fins al modern edifici de Rafael Moneo.
Una hora abans de començar el concert, la senyora Conill va arribar en cotxe fins a la porta de l'Auditori, molt elegantment vestida i amb els cabells blancs de perruqueria. Allà, després de ser rebuda com una reina amb un vistós ram de flors i tota mena d'atencions, va anar directament a esmorzar. Asseguda en una cadira de rodes, els seus ulls no es perdien detall mentre els seus àngels de la guarda, conscients de la delicada salut d'aquell cos centenari, s'ocupaven de tot. Van ser ells els que van gestionar la visita amb la col.laboració de l'Auditori, que va facilitar les entrades per al concert.

MOLTS MÚSICS
Les dimensions de la sala van impressionar la senyora Conill. També la va sorprendre la quantitat de músics de l'orquestra, gairebé tants com els anys que té. Així que va començar el concert amb simfonies de Brahms que va dirigir magistralment Gary Bertini, Rita va exclamar: "Almenys hi deu haver 20 músics". Carles, gairebé tan emocionat com ella per l'aventura, va posar la seva mà protectora al fràgil canell de l'anciana i la va mantenir així durant tota l'actuació. Diuen que quan ens fem grans ens tornem com uns nens i deu ser cert. Carles i Gemma tractaven l'àvia amb tendresa de pares primerencs.
Asseguda en una de les últimes files de platea, a prop de la porta per si alguna cosa es torçava, Rita escoltava atentament uns compassos que potser li van portar records de les èpoques en què va estudiar música a Barcelona, va viatjar a París i va viure a prop de la costa, a Lloret de Mar.
Alguns espectadors, veïns de Sant Joan de les Abadesses, la van anar a saludar. "El poble és molt petit i tots ens coneixem", explicava una senyora abonada a l'OBC des de l'any 1968. Ella i una altra veïna comentaven la sort que havia tingut Rita d'haver pogut complir el seu desig gràcies a una original subhasta de somnis organitzada per la Fundació Emma, dedicada a atendre la gent gran. L'organisme municipal gestiona la residència d'avis de la població gironina on viu Rita Conill des de fa 20 anys. Ajudats pels terapeutes i infermeres de la residència, van saber què era el que anhelaven els seus ancians i van descobrir fins a 37 desitjos. Una aficionada al futbol, per exemple, volia conèixer Ramallets, l'exporter del Barça; un altre, anar a Lurdes; un tercer que havia estat herborista somiava anar a Núria amb algú que conegués bé les plantes de la zona, i hi va haver qui, simplement, va demanar una gorra i una bufanda.
Poc abans de la visita dels Reis Mags, el 4 de gener, els veïns de Sant Joan de les Abadesses es van reunir al teatre municipal disposats a ajudar de manera directa els avis i es van adjudicar els somnis en un compromís amb data de caducitat impresa: s'havien de realitzar abans de dos mesos. El 27 de març una exposició fotogràfica mostrarà els resultats i Rita Conill hi apareixerà radiant, a l'Auditori, on va ser reina per un dia. Encara que només pogués escoltar la primera part del concert.
Després de la Simfonia número 3 de Brahms, els seus cuidadors van preferir marxar per evitar que la centenària espectadora es cansés. "Ens en anem a casa a dinar", va explicar Rita, que semblava tenir ganes de tornar a la seva residència. A l'arribar a destinació, una hora i mitja després, podria explicar a totes les seves amigues que el seu somni, tantes vegades acariciat, s'havia fet per fi realitat.

Marta Cervera
El Periódico