27/11/2013 |
Jordi Savall té un bon grapat d'efemèrides entre mans: el 40 aniversari de la creació de grup Hespèrion XXI (en origen, Hespèrion XX) i els 25 anys de Le Concert des Nations. Aquestes celebracions coincideixen ara amb un fet més trist, el segon aniversari de la desaparició de Montserrat Figueras, musa i companya inseparable de Savall. Tota aquesta suma de factors va contribuir a fer de la inauguració de la vuitena temporada del cicle El so original un acte amb una càrrega extra d'emoció que el rostre de Savall no va dissimular. El concert estava centrat en una de les peces emblemàtiques del repertori del músic igualadí: el Llibre Vermell de Montserrat . Savall va traduir aquests cants i danses amb la serenor pròpia de la maduresa i el bagatge acumulat gràcies al llarg contacte amb aquest compendi fonamental de la música catalana. Sens dubte, els pelegrins del segle XIV que arribaven a la muntanya sagrada no posseïen ni la perfecció instrumental dels integrants d'Hespèrion XXI ni la cohesió immaculada de les veus de La Capella Reial de Catalunya, dues formacions que van aportar un auri escalf sonor que compensava la gelor imperant a l'església del Pi.
L'entrada i sortida de les veus masculines pel passadís central va emmarcar una lectura ben meditada de les deu peces que integren el Llibre Vermell . La rica paleta instrumental, que no amagava hipnòtics ressons orientals, va comptar amb suggerents interludis a càrrec dels solistes de luxe (com el gran Andrew Lawrence-King a l'arpa) de què disposa Savall, mentre les veus cristal·lines de la soprano Maria Cristina Kiehr i el tenor Lluís Vilamajó lideraven un cor irreprotxable, en comunió amb el clima d'unció que va presidir la vetllada. Savall va tornar a oferir una nit màgica.
XAVIER CESTER
Ara