Almanac
Agenda
NotíciesCerca de notícies
Enquesta
NOTÍCIA
Joaquim Garrigosa: “L’Auditori és una oportunitat per als talents de Catalunya”
26/11/2013 |
El director de L’Auditori, Joaquim Garrigosa, està sol aquest mes al capdavant de la nau després de la renúncia del gerent –i mà dreta–, Josep Maria Amorós, que ha decidit tornar a l’administració local. Garrigosa, que va arribar a l’equipament barceloní fa un any i mig procedent del Conservatori de Vila-seca, formarà ara tàndem amb Valentí Oviedo, que deixarà la gerència del Kursaal de Manresa per la de L’Auditori, a la direcció general del qual va optar sense èxit fa a un parell d’anys, en un concurs que es va declarar desert. Mentre això arriba, Garrigosa no deixa de donar-li voltes al cap, il·lusionat per la tasca de captació de públics o el disseny de nous formats de concert.
Puc apel·lar a la seva intuïció? Què s’ha de fer per atreure públic a L’Auditori? Ens falten elements d’anàlisi perquè l’anterior director va desmantellar el departament de màrqueting i el de públics, però detectem que els nostres públics són hermètics en si mateixos. El de l’OBC no va a cambra, ni al revés; el d’orquestres internacionals no va a l’OBC i viceversa; el de la Banda no va a l’OBC ni a cambra, però sí a tradicionals... Conclusió: la gent utilitza L’Auditori com a lloc de trobada. I sent un acte col·lectiu el cost d’entrades és més gran, així és que calia abaratir preus, fins un 30%.
I pel que fa a la programació, quin creu que ha de ser el model de L’Auditori? Som un equipament públic amb responsabilitat d’educar, i cal cobrir diversitat de gèneres, amb consistència musical...
I amb internacionalització? Un equipament és internacional per moltes raons, no només per participar del circuit d’artistes internacionals; vull que n’hi hagi però també que sigui una oportunitat per als talents que tenim a Catalunya.
Com l’Àngels Gonyalons? Vostè diu Gonyalons i jo li dic Toni Xuclà. Ella és qui du a escena la seva música. Vam tenir l’oportunitat de programar-ho i ho vam valorar com a proposta de música brasilera.
Vostè va presentar aquesta temporada amb eufòria. És perquè avala la programació o es va convèncer que era bona? Jo haig de mirar en positiu. Miri, les aportacions són les que són. No tenim intenció de fer un ERO a l’OBC ni a la Banda, que ara està florint; ni de retallar el projecte educatiu, que s’autofinança. L’únic lloc per on aprimar era la producció pròpia: dels 126 concerts programats en van quedar només 85, més les músiques modernes. Vam suspendre molts concerts de cambra davant la indefinició pressupostària. No podíem evitar-ho. Jo encara no hi era, però, pel que em van explicar, la programació era inassumible, cosa que va comportar certa crisi.
Però no tenien una aportació extra de l’Ajuntament? Va arribar poc després. Per això ens atrevim ara a afegir-hi coses, com un projecte amb enòlegs que possiblement anomenarem Denominació d’Origen. Ens estem plantejant nous formats de concert que provoquin el públic. Del gener al juny del 2014 hi haurà concerts de cambra amb intèrprets catalans a partir del maridatge amb vins, amb enòleg i tast.
Quines altres sorpreses té? La propera temporada farem un esforç pels nous sons. M’agradaria no dir-ne música contemporània, ja que s’associa només a un determinat tipus de música (Casablancas, Guinjoan, Soler...). No vull que sigui només música escrita, cal ampliar horitzons.
Faci’m la carta als Reis. Per començar, consolidar el pressupost, que no baixi dels 19,2 milions actuals perquè això seria creuar la línia vermella.
No el té garantit? Tinc una promesa de l’alcalde Trias, però no oblidem que governa en minoria. I la Generalitat l’any que ve ja baixa dels 5 milions actuals a 4,4. Un altre desig és augmentar en cinc anys un 5% l’ocupació, arribar al 80%.
L’OBC produeix una ocupació relativa. No tant, un 75% de mitjana, però és cert que podríem ingressar 800.000 euros més. Ho estem estudiant. Cada cadira buida són diners llençats, podríem posar a 10 euros les llotges del 2n i el 3r pis amb visibilitat reduïda, i treballar amb col·lectius. A Catalunya hi ha 3,5 milions de persones amb carnet de biblioteca: una entrada de 21 euros els la deixo per 14 si vénen en grup, i els regalo una visita prèvia al museu.
Després hi ha el lloguer d’espais, com el de l’International Ballet Stage l’estiu passat. Comptat i debatut vam quedar si fa no fa igual, però vam establir un precedent increïble: que L’Auditori no tanqués a l’agost. No obstant això, Josep Maria Amorós va activar el lloguer d’espais, perquè no existia ni tan sols un departament. Ara ingressem 750.000 euros per 30 lloguers a actes i 74 a concerts, però podríem arribar al milió. Amorós va activar també el patrocini, que feia 4 anys que estava abandonat. En tres anys volem duplicar ingressos, arribar a 3 milions. Un altre desig és participar del que els gurus de l’urbanisme en diuen desplaçament de la centralitat de Barcelona cap al 22@, perquè no hi ha res més trist que veure la gent que fuig en acabar els concerts.
MARICEL CHAVARRÍA
La Vanguardia
