Format en la música clàssica a Cuba des dels set anys, Alfredo Rodríguez ha heretat la manera d'entendre la composició que va fer pioner George Gershwin: la mescla de cultures, la connexió entre música clàssica i jazz afroamericà i una ferma passió per la improvisació. Als 23 anys va fer les maletes per anar-se'n a treballar amb Quincy Jones als Estats Units i, des de llavors, ha actuat en festivals de jazz d'arreu, des de Xangai fins al Brasil. El pianista cubà ha tornat a Barcelona per interpretar dues obres de Gershwin: Rhapsody in blue i l'òpera Porgy & Bess, però el plat fort més esperat és l'estrena de la seva primera obra simfònica: La jungla. “Em vaig inspirar en una pintura de l'artista cubà Wifredo Lam que porta el mateix nom perquè m'apassiona la metàfora que transmet”, explica. Jazz clàssic i ritmes afrocubans que amaguen “un missatge crític i un retrat de la seva perspectiva de vida”.
Actualment, el pianista cubà debuta amb l'àlbum Sounds of space (Mack Avenue Records, 2012), onze composicions de sonoritat cubana amb una empremta musical molt personal. A més, és el director musical del projecte Global Gumbo All Stars de Quincy Jones, una banda internacional de talents musicals que va actuar en el Festival de Peralada el 2011, amb Antonio Carmona i Andrea Motis. Després de cinc anys a Los Angeles, aquest desembre visitarà Cuba, però no sap si alguna vegada tindrà la possibilitat d'actuar-hi. “No m'he manifestat políticament perquè jo parlo a través de la música”, diu el pianista, “però la premsa cubana mai parla de mi”.
Rodríguez descriu una situació de contradicció al seu país: “Una illa amb una cultura única i forta que mai no s'ha pogut beneficiar de l'aculturació.” Per això va marxar als Estats Units, perquè la música és “aprendre, compartir, oferir”.