NOTÍCIA

El cèlebre violagambista i director d'orquestra Jordi Savall celebra dos aniversaris aquest any: el 40è d'Hespèrion XXI, la seva formació d'instruments històrics i el 25è de l'orquestra barroca Le Concert des Nations. Tots dos van ser fundats per ell i el seu difunta esposa, la soprano Montserrat Figueras en record de la qual la temporada 'El so original' s'inaugurarà dilluns que ve, dia 25, amb el 'Llibre Vermell de Montserrat' a l'església del Pi.

"Altres grups de música semblants al nostre reben el suports dels seus estats. A nosaltres, el Govern d'Espanya no ens ha donat mai cap ajuda estable. La Generalitat sí", ha recordat el poeta Manuel Forcano, estret col·laborador de Savall.

Dolgut amb Espanya

"Durant aquests 40 anys el nostre treball no ha interessat a Espanya", ha assegurat el músic, dolgut pel tracte rebut. Malgrat haver dedicat molts discos a la recuperació del patrimoni musical espanyol, Savall considera que el suport rebut a canvi per part del Ministeri de Cultura no ha estat mai a l'alçada. I ha exposat fins on han arribat les seves relacions amb el següent comentari: "Aquest any vaig sol·licitar 80.000 euros per poder fer 80 concerts al món amb les meves formacions. Em van dir que només me'n donarien 20.000. Vaig preferir rebutjar-los i actuar amb un grup instrumental més reduït", ha explicat el premiat músic. "Si pagaven tan poc no em semblava just portar el membret del Ministeri".

El músic ho ha explicat amb un to afable, com si assumís amb naturalitat la visió a curt termini de les polítiques culturals a Espanya. De Catalunya, en canvi, no en té queixa ja que la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (CIM) rep 290.000 euros del Departament de Cultura de la Generalitat per a la promoció de la música antiga.

El violagambista sí que ha lamentat que l'Institut Ramon Llull retallés gairebé a la meitat l'ajuda a la difusió internacional de la música catalana, que va passar de 130.000 euros l'any passat a 75.000 el 2013.

Concerts a l'Auditori

'El so original' comptarà aquesta temporada amb tres concerts més a la sala Pau Casals de l'Auditori, promotor del cicle. El 23 de gener Le Concert des Nations reconstruirà "el mapa musical barroc d'Europa a través d'una sèrie de compositors que van fer germinar la concepció de l'orquestra moderna". La primera part estarà dedicada a Jean-Baptiste Lully, que va brillar a la cort de Versalles i va dotar del sentit de disciplina l'orquestra. La segona tindrà com a protagonista Henry Purcell, que va crear les bases de la música anglesa.

El tercer concert girarà al voltant del disc 'L'esperit d'Armènia', un fris evocador d'un una antiga civilització a càrrec d'Hespèrion XXI. "Armènia, que va ser al segle IV el primer país a adoptar el cristianisme com a religió oficial de l'Estat, és un poble amb una història convulsa i tràgica però alhora amb unes músiques d'una gran força espiritual", ha destacat Savall.

L'altre Bach i el 1714

El cicle tancarà el 7 de maig amb un programa que exalça la música de Carl Philipp Emmanuel Bach, "un músic perjudicat per l'ombra del seu pare", opina Savall, que li retrà homenatge coincidint amb el 300 aniversari del seu naixement. S'interpretaran 'Els israelites al desert' i el 'Magnificat'.

A part d'aquests concerts, Savall oferirà al Liceu un concert sota el paraigua del tricentenari del 1714. El 24 de maig Le Concert des Nations i la Capella Reial interpretaran 'De la Guerra dels Segadors a la Pau d'Aquisgrà. 1640-1714-1748'. Inclourà obres del català Joan Baptista Cabanilles, Antonio Caldara, Heinrich Ignaz Franz von Biber, Matthew Locke i Antonio Vivaldi.