ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

El TNC canta Espriu

12/11/2013 |

 

Josep Maria Flotats torna al teatre de les Glòries en un recital, acompanyat per l'OBC, que interpreta el ‘Rèquiem' de Xavier Benguerel, inspirat en el vers d'Espriu

Josep Maria Flotats, ahir al migdia en un dels plafons de l'exposició ‘La càbala i Espriu' , exposada al TNC. Foto: EFE/ALBERTO ESTÉVEZ.
 
Una exposició al vestíbul del TNC evidencia l'ús de la cabalística en el poemari de Salvador Espriu

L'Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) havia gravat el Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu de Xavier Benguerel el 2007 (avui encara disponible), però mai l'havia interpretat en directe, fins aquest divendres. El bon veïnatge de l'Auditori i el TNC permetrà aquesta primera col·laboració, que suma 170 artistes a escena, ja que, a més de l'OBC, també canten la Coral Polifònica de Puig-reig, la Coral Càrmina i els solistes José Ferrero, Àlex Sanmartí, Maribel Ortega i Marisa Martins. Josep Maria Flotats reprendrà la seva activitat (16 anys després de la seva destitució) al TNC recitant els versos que van inspirar Benguerel per a aquella peça de gran format. Es podrà veure l'espectacle poètic només fins diumenge. El concert coincideix amb la inauguració de l'exposició La càbala i Espriu, que comissaria Rosa Delor. Serà al vestíbul del TNC fins al 20 de desembre.

La dramatúrgia ha fet un breu gir respecte a la partitura original de Benguerel. El compositor ha acceptat bé el canvi de la petita orquestra de cambra pel paper del narrador, que executa Flotats. La composició de Benguerel es manté “un 80%”, calcula Albertí.

Benguerel va compondre aquesta partitura just després de la seva proposta del Llibre vermell (1987). Era un encàrrec del Festival de Torroella de Montgrí, i es va estrenar el 1990. Posteriorment, va tancar el tríptic de gran format amb Te deum (1993). A Barcelona, es va poder interpretar el Rèquiem per a Salvador Espriu al Palau de la Música, tot i que una vaga de músics va estar a punt d'anul·lar-la. No és una partitura fàcil al mercat i, per això, s'ha prodigat poc. Tot i això, el director musical Miquel Ortega la considera un dels monuments de la música catalana del segle XX. De fet, la presència del recital de versos ha de permetre donar uns punts de llum i d'interpretació per accedir a l'espai de reflexió que proposa Espriu. En tota la seva obra poètica, l'ombra de la mort és present, reflexiona el compositor. Per això, va considerar adequat dedicar-li un rèquiem, un cant a la missa de difunts que és tot un gènere (n'hi ha comptabilitzats més de 2.000 títols responent a la missa de difunts).

L'obra compromesa d'Espriu era envers la societat, però també envers ell mateix. Per l'estudiosa del poeta Rosa Delor, Espriu era un cabalista, un coneixedor de la mística jueva que pretenia contrapesar els elements de l'ésser humà per acostar-se a un equilibri emocional. El poeta fa tot un procés, per exemple, per superar les conseqüències de la Guerra Civil. Posteriorment, va escriure La pell de brau. En l'exposició, Delor estableix un paral·lelisme entre el Tapís de la Creació de Girona, els versos d'Espriu i la teoria de la càbala.

Jordi Bordes
El Punt / Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet