Almanac
Agenda
NotíciesCerca de notícies
Enquesta
NOTÍCIA
La pianista Khatia Buniatixvili inaugura el cicle Palau 100
2/10/2013 |
L’artista georgiana interpretarà ‘Quadres d’una exposició’ de Mússorgski
L’Auditori i el Palau de la Música Catalana comencen aquests dies les seves respectives temporades (L’Auditori Més i Palau 100) amb dos recitals de piano que prometen ser apoteòsics: el de Lang Lang, el dia 10 –amb només sis butaques lliures a la sala Pau Casals–, i el de Khatia Buniatixvili, que torna aquesta nit al Palau amb l’aforament pràcticament esgotat. Amb crisi o sense, la ciutat bull davant la possibilitat d’escoltar aquestes dues grans estrelles de la clàssica al piano, amb carreres ben diferents, però amb una passió comuna.
Als 26 anys, la guapa i sensible pianista georgiana Khatia Buniatixvili (Tbilissi, 1987) ja ha gravat el seu segon disc amb el segell Sony Classical. El primer va ser aquell celebrat àlbum de Liszt centrat en el tema de Faust, i aquest últim és un directe dedicat a Chopin i gravat amb l’Orquestra de París, sota la direcció de Paavo Jarvi. Déu n’hi do.
La primera vegada que Barcelona va poder gaudir del seu talent va ser en el marc de la Schubertíada, a l’Auditori Axa, en un homenatge de Juventudes Musicales a Alicia de Larrocha. Després va ser el cicle Ibercamera el que la va pujar a l’escenari del Palau fa un parell d’anys, amb el tercer Lieberstraum de Liszt sota el braç. L’any passat, ja va ser el mateix Palau el que la va incorporar a la seva oferta. Oferta que es repeteix aquesta nit.
La vetllada començarà amb els Quadres d’una exposició de Mússorgski, per seguir en la segona part del recital amb peces de Schubert i amb els Scherzo núm. 2 i núm. 3 de Chopin, i la cirereta final que sembla que sempre ve de gust: La valse de Ravel.
De les joves al piano més reconegudes de l’escena internacional, Khatia Buniatixvili –cinc idiomes, resident abans a Viena, ara a París– desplega no només una sòlida tècnica al piano sinó la màgia i la imaginació d’una intèrpret que no per casualitat és filla de la perestroika. Als sis anys ja oferia concerts amb l’orquestra de Tbilissi, a la seva Geòrgia natal, i als deu va començar a fer gires pels Estats Units i Europa. Ha seduït amb la seva vibrant persona el públic del Wigmore Hall, el Concertgebouw, el Musikverein... “De vegades tinc la sensació de ser un esperit i no una persona”, va dir una vegada a La Vanguardia.
MARICEL CHAVARRÍA
La Vanguardia
