Agenda
Notícies
Feia dies que ho tenia pendent per comentar, però després de la perplexitat inicial em va venir una mandra monumental a comentar una temporada que no mereixeria cap comentari si no fos que fins ara, o bé m’ha passat per alt o bé ningú s’ha atrevit a dir ni piu del gran nyap que han fet els responsables de L’Auditori de Barcelona en intentar omplir de continguts, més enllà del cap de setmana i de l’activitat que genera l’OBC, a l’equipament musical de la capital de Catalunya.
Per a mi és evident que estem davant d’una de les mediocritats més inexplicables d’aquesta malmesa cultura, que dia que passa veig més abocada al finiment, al menys tal i com la teníem admesa i assimilada fins ara.
Que L’Auditori no té un projecte fa molts anys que ho sabem, de fet que jo sàpiga no l’ha tingut mai o mai s’ha presentat en públic. Que L’Auditori deu estar en una situació econòmica tan o més complicada que el Liceu, ens ho imaginem i que L’Auditori més enllà del seu epicentre que és justament l’OBC, esdevé un contenidor, un calaix de sastre sense cap altre finalitat que llogar les sales a grups i artistes de diferents àmbits i tendències, és una evidència, només cal fer una ullada a la programació agrupada sota el nom de L’Auditori Més, per adonar-se’n:
Aquí dins hi cap tot, i tant s’aixopluguen els concerts de programadors privats com el cicle Orquestres Internacionals a L’Auditori a càrrec d’Ibercamera (5 concerts), com els 7 concerts del Quartet Casals (5 per la integral de Schubert més altres 2) o la visita de Lang Lang, al costat de Raimon cantant Espriu o Toni Xucla i Àngels Gonyalons, de qui no tinc res en contra, però no em sembla que sigui un programa a encabir en la programació del cicle L’Auditori Més, el que no vol dir que no puguin tenir dret a llogar un dels espais disponibles i fer una única actuació, que és el que ens ofereix l’oferta de la propera temporada.
Aquesta oferta no té ni cap ni peus, ja que al costat d’un cicle tan interessant com obligat, a càrrec del Quartet Casals, com és la integral Schubert presentada l’estiu passat a la Schubertíada de Vilabertran, hi ha molta ferralla i que cadascú en tregui les conseqüències pertinents.
El principal equipament concertístic de Barcelona no pot tenir una temporada tan mediocre o directament dolenta. Potser es pensen que amb una única actuació de Lang Lang amaguen la vergonya que suposa que els joves i no tan joves pianistes catalans i espanyols, tret de Josep Colom, no apareguin a la seva temporada. I el mateix podríem dir dels violinistes, els violoncel·listes o qualsevol altre instrumentista de prestigi que sovintegen els cicles i temporades d’arreu i que aquí no tenen cabuda. No estic parlant de grandiosos concerts mediàtics, estic parlant de donar l’oportunitat als intèrprets formats en molts casos a l’ESMUC, l’edifici del costat, estic parlant de L’Auditori com un centre generador d’activitat i oportunitats als musics locals en un moment que ho necessiten tant.
Amb una bona promoció de màrqueting (mai com ara aquests departaments tenen tan sentit i mai com ara en la majoria dels casos es mostren tan ineficients) i una política de preus coherent, assequible i no deficitària, estic segur que generarien fins i tot un nou públic.
No tot s’inicia i acaba amb Jordi Savall i el Quartet Casals, ambdós referencials i reclinatoriables, però fixeu-vos bé en la resta de la programació i un cop exclosa la sempre magnífica oferta d’Ibercamera. Que ens queda per tot un any i tres magnífiques sales de concert?
Amb la quantitat de sales disponibles i la quantitat de dies lliures un cop descartats els concerts de l‘OBC, ens adonem sense gaire esforç que l’equipament està infrautilitzat i quan s’utilitza, no sempre és amb la qualitat que hauríem d’esperar de la principal sala de concerts pública de Catalunya.
El cicle cobreix 48 dies, als que hauríem de sumar els altres promotors (3 concerts fins al juliol del 2013) i els de la Banda Municipal que no he sabut trobar a la pestanya pertinent o és que encara no ha sortit la programació.
No sé amb quina sala hauríem de comparar L’Auditori de Barcelona, no vull fer-ho amb les sales londinenques, ni amb les parisenques, ni tampoc amb el Auditorio Nacional de Madrid, no m’atreveixo. És clar que em direu que aquí hi ha el Palau que diversifica i alhora fa la competència, i jo us diré que això també passa a les altres ciutats esmentades i en cap cap cas ningú ha presentat una temporada tan poc atractiva, tan poc ambiciosa i tan d’estar per casa. En alguns casos cultureta i en altres foc d’encenalls.
De què serveix que hagin abaixat els preus com diuen, si el que s’ofereix no ens crida l’atenció?. Com s’ocupa la sala Pau Casals?
Durant el mes de setembre, atenent al calendari del web, tan sols hi ha 5 dies ocupats (7,11,14,23 i 214), a l’octubre 13 (cap dilluns, dimarts o dimecres i tan sols un dijous), al novembre 18 dies, al desembre 11, al gener del 2014 15 dies i per primera vegada una setmana amb activitat diària (la del 20 al 26 de gener). El mes de febrer ja està més farcit, amb 22 dies i dues setmanes d’activitat complerta (del 10 al 23). Quan parlo d’activitat complerta, vol dir que un dia potser hi ha una activitat escolar (L’escola va a L’Auditori), però per a mi ja és vàlid tot i que millorable. El mes de març 21 dies amb activitat i a l’abril 16 dies amb una setmana buida (Setmana Santa? i els turistes?) El mes de maig és el més actiu amb 28 dies amb activitat a l’agenda, mentre que el mes de juny del 2014 l’activitat cau en picat, ja que són 11 dies, concentrats en la primera quinzena, ja que després no hi ha activitat i durant el mes de juliol malgrat estar marcats dos dies, són activitats de l’OBC fora de L’Auditori, per tant vol dir que des de el 15 de juny i a manca de l’activitat del 2014/2015 tenim un desert musical. TOTAL DE DIES AMB ACTIVITAT 147, un 38% (comptant la temporada de l’OBC)
Jo no sé com ho veieu vosaltres, no crec que L’Auditori hagi de compatir amb el cicle Palau 100, un cicle privat o quasi que aposta per els grans noms i les grans formacions internacionals, L’Auditori no hauria de programar de la mateixa manera tot i que fa bé en oferir les seves sales als promotors que les vulguin llogar, ja que no és el mateix escoltar a la Berliner Philarmoniker a L’Auditori amb totes les seves deficiències, que al Palau on una orquestra de més d’una seixantena de musics ja no llueix ni respira com ho hauria de fer. L’Auditori s’ha de regir per altres criteris, i sense perdre diners ha d’oferir una oferta tan +amplia com sigui possible, al servei dels musics de aquí.
El programa i projecte de L’Auditori ha de ser un altre, però si us plau, que quan presentin les temporades ho expliquin bé i sobretot que dignifiquin la institució i honorin als musics, formacions i compositors de Catalunya i Espanya, n’hi ha molts i molt bons, la llista seria interminable i no m’agradaria deixar-me a ningú, i de tots ells en aquests 48 concerts n’he trobat pocs i alguns repetits, és a dir molt pocs.
Quan l’amic Joan insistia en saber la nova temporada de L’Auditori potser ja la sabia i el que realment pretenia era que acabés publicant un apunt com aquest d’avui per mostrar la meva perplexitat.
Estar en crisi econòmica no vol dir estar en crisi creativa, però els responsables d’aquest nyap s’hi amagaran com tants d’altres davant la seva mediocritat que ja no poden ni tan sols dissimular.
A la cultura la fereixen de mort amb polítiques injustes, però sobretot posant-la en mans de ineptes. La suma de tot plegat és catastròfica.
Espero un debat enriquidor, respectuós i contundent. Us agrairia les vostres aportacions al respecte. Sé que ens espien i ens llegeixen, potser que entre tots fem reflexionar a qui calgui i si no aconseguim gran cosa al menys que s’avergonyeixen de fer-ho tan malament, ells potser no se’n volen adonar i com al Rei del conte, ningú els diu que van despullats, a què esperem?
