Després d'inserir, l'any passat, una videocreació de Bill Viola en el concert de La Passió segons sant Mateu de Bach, el Palau de la Música reprèn l'aventura de fer dialogar música i art amb l'exposició de cinc obres d'Antoni Tàpies, des d'ahir i fins al 4 de juny, en diferents espais de l'edifici. “No és un homenatge accidental”, assegurava, ahir, Xavier Antich,president del Patronat de la Fundació Tàpies. “La relació de Tàpies amb la música és profunda, fins al punt que sovint parlava més de la influència que exercien determinats compositors en la seva obra que no pas de la d'artistes contemporanis seus.” Una d'aquestes obres, Carrer de Wagner (1988), un llibre amb tretze textos al·lusius al l'autor alemany escrits per Joan Brossa entre els anys 1941 i 1987 i deu gravats de l'artista, serveix per emmarcar l'exposició –que el Palau ja tenia al cap per celebrar el que hauria estat, enguany, el norantè aniversari de Tàpies– dins el programa d'activitats del bicentenari de Wagner, compositor predilecte de Tàpies. “Escoltant-lo, podia passar moltes nits sense dormir, algunes de les quals amb Brossa, que li feia tornar a posar un mateix fragment d'obra dotzenes de vegades”, explicava Antich, que va recordar també el desig que el pare de Tàpies va expressar a l'artista de morir tot escoltant Parsifal. “A Tàpies li agradava Bruckner, Mahler, però sobretot, Wagner”, va resumir Joan Oller, director del Palau.

A banda de Carrer de Wagner, l'exposició presenta quatre obres més. Cap embenat I (1989), Crani 376 (1987), el projecte pel cartell original de Palau 100 (2000) i una maqueta del cartell dedicat al 50è Concurs Maria Canals (2004).