Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu aborda un any d'estrenes i grans veus (II)

20/2/2004 |

 

Les de José Cura, Susan Neves i Marina Mestxeriakova seran el ganxo de la versió en concert d'Il corsaro, de Verdi, una òpera que fins i tot el mateix compositor va menyprear. Matabosch la considera una peça poc arriscada --per això va ser arraconada--, "malgrat que té pàgines inoblidables". L'últim concert --encara que en realitat es tracta d'un semi-stage-- serà el Roberto Devereux de Donizetti, una joia belcantista amb Ana María Sánchez.
Malgrat que no es tracta exactament d'una estrena, a Barcelona mai no s'havia sentit la versió original d'un clàssic del repertori rus com és Borís Godunov. Reivindicada en diverses produccions internacionals, aquesta composició, més concentrada i breu que la versió definitiva de l'any 1872, va ser menyspreada als teatres imperials russos perquè no s'ajustava a la tradició i, de forma oficiosa, per una animadversió a Puixkin, l'autor del llibret. En el repartiment liceístic hi destaquen veus tan importants com el baix Matti Salminen i la mezzo Elena Obraztsova.
El Liceu pretén donar continuïtat a la Tetralogia wagneriana presentada en anteriors temporades amb Parsifal, en direcció musical de qui serà el pròxim titular del teatre, Sebastian Weigle --també es posarà al capdavant de Borís Godunov--; direcció escènica de Nikolaus Lehnoff, un dels grans renovadors de l'escena teatral, i les veus de Plácido Domingo --tot un especialista en aquest títol major-- i Violeta Urmana.
El segle XX hi serà present en dos títols. El shakespearià El somni d'una nit d'estiu, de Britten --una estrena liceística més-- i la recuperació de Jenufa, el treball més internacional del compositor txec Leos Janácek, en direcció escènica de Peter Schneider i la veu de Nina Stemme, soprano en ascens.
La dansa internacional tindrà en el Ballet Cullberg la millor representació i la nacional ho farà amb la Companyia Andalusa de Dansa, amb coreografies d'Antonio Gades (Bodas de sangre) i José Antonio (La leyenda) i el Ballet Nacional d'Espanya, en què la coreògrafa Elvira Andrés recupera la desgraciada vida de Félix Fernández, un obsessiu bailaor que va perdre el seny quan va saber que no participaria en l'estrena d'El sombrero de tres picos, de Falla.

Helena Hevia
El Periódico