NOTÍCIA

El Festival de Torroella de Montgrí obrirà aquest estiu, més que una nova etapa, un marc de futur il·lusionador. En moments de malsons culturals, la mostra musical empordanesa desafiarà l'ambient depriment amb la inauguració d'una nova seu. Tot un senyor auditori, l'Espai Ter, que aviat farà oblidar els maleïts temps en què es penjaven teles sobre l'altar de l'església de Sant Genís per intentar millorar, sense cap èxit, la reverberant acústica del temple.

33 anys de trajectòria i el festival semblarà quasi nou, i no només per l'auditori, que es vestirà de gala el 19 de juliol amb l'Acadèmia 1750, erigida en l'artista principal invitat. És, doncs, una bona declaració d'intencions del major protagonisme que els organitzadors, les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, volen que tingui a partir d'ara el seu instrument orquestral propi.

L'auditori, sí, però també l'ànima del festival s'ha renovat. L'històric Josep Lloret no se'n desentén, però ha cedit la batuta a l'entusiasta Montse Faura, una especialista en pedagogia musical que dirigeix des de l'octubre un festival que, sense perdre l'essència clàssica, està disposat a avançar de bracet de la innovació. Faura promet un projecte cultural sòlid amb tentacles profunds en l'educació. Aquest any, ha tingut poc temps per desplegar la seva proposta, tot i que ja se'n veurà alguna idea interessant i, sobretot, una nova manera d'entendre el valor i el preu de la música a la recerca de públics. El festival ofereix una regenerada política d'entrades amb preus especials (per a aturats, per exemple) i paquets suggestius com la iniciativa Porta la teva tribu!, que aprofitant les xarxes socials impulsa a organitzar escapades d'amics a Torroella (el cap de la tribu tindrà recompensa). Els preus s'han ajustat, sobretot per la part alta: l'entrada més cara costa 55 euros.

I és que amb el públic se la juga el festival, que ara mateix té l'optimista previsió d'omplir-lo al 100%. Un any més, el pressupost s'ha escarransit un 14% (ara és de 475.000 euros), i mentre no es trobi un patrocinador principal (fins ara ho era la Fundació Catalunya Caixa), cuidar la taquilla és prioritari. “Cap butaca buida”, exclama Lloret. Al nou auditori n'hi ha 485. A Sant Genís –on se seguiran fent un parell de concerts–, hi havia capacitat per a unes 400 persones. Hi cabien enxubades, això sí.

Més canvis? La imatge, clau en una societat que s'engresca tant amb els estímuls visuals, s'alia ara amb un perfil amorosit del Montgrí. I canvis en la programació. S'hi ha fet una bona sacsejada per allargar-la fins a les illes Medes –amb el nou cicle Off L'Estartit–, per dotar-la d'un nou cor familiar –quatre concerts específics per a la mainada– i per fer-la més propera a la sensibilitat de la gent de Torroella –amb un concert durant la festa major concebut per Albert Guinovart.

El festival es teixeix amb 22 concerts. L'Acadèmia 1750 obrirà la festa musical amb Händel i Vivaldi, i farà una segona actuació dedicada a la música de Ferran Sor. Els pianistes, que tant patien a Sant Genís, gaudiran com mai al nou auditori. Elisabeth Leonskaja, Iván Martín, Uri Caine i Joaquín Achúcarro en ben presumiran. El Cor de la Catedral de Berlín i la Freiburger Barockorchester infiltraran el fervor de Bach que tant agrada a Torroella. La cantant Ute Lemper i l'Orquestra de Cambra de Stuttgart són dues joies més d'un festival molt germanitzat. Sense passar per alt la important presència de músics catalans: el mestre Jordi Savall, el jove conjunt Nuevo Sarao, i els quartets de corda Qvixote i Gerhard en una mateixa aventura.

El Festival de Torroella estrena casa i maneres. I fantasieja amb el futur, irradiat d'òperes i concerts simfònics. El seu somni fet realitat, un oasi de felicitat en els pitjors temps per a la cultura, és per compartir. “L'Espai Ter ha de ser el gran auditori de l'Empordà”, conclou Lloret.