Jordi Savall i Amin Maalouf són dos humanistes entestats a construir el que la humanitat ha anorreat. Són fills de la mateixa mar, la Mediterrània, un camp de batalla des de fa massa segles. Són dos amics que ni volen ni poden mantenir-se indiferents davant una realitat que cada dia s'allunya més del somni. Són dos artistes, l'un músic i l'altre escriptor, tots dos pensadors, que es qüestionen quina és la funció de l'art i de la cultura en un món tan fosc i desorientat. I, malgrat la persistència de la violència, la intolerància i la destrucció, Savall i Maalouf continuen buscant en la cultura "una esperança per refer els ponts trencats, recuperar els diàlegs perduts i aplegar gent que fa molt de temps que no es comunica".
Savall va expressar aquest desig uns minuts abans que Maalouf li lliurés al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat la insígnia de Cavaller de la Legió d'Honor francesa, la més alta distinció que concedeix la República Francesa. "Estic profundament emocionat per aquesta distinció que representa els valors de la república: igualtat, fraternitat i llibertat", va dir Savall, que va recordar que aquest reconeixement "no hauria sigut possible" sense la seva dona, Montserrat Figueras, morta el 23 de novembre del 2011. "Tot el que he fet a la vida ho fet al costat d'ella, inspirat per ella, amb ella. La seva presència em continua inspirant", va explicar Savall. Maalouf també va recordar "la llum" de Montserrat Figueras en un breu parlament en què va començar destacant que Savall és "una personalitat essencial de la nostra època".
L'escriptor nascut a Beirut el 1949 avui viurà el dia de Sant Jordi a Barcelona signant el seu últim llibre, la novel·la Els desorientats . Ahir, però, era el moment de compartir amb Savall "l'esperança en una humanitat reconciliada" que algun dia deixi enrere els prejudicis i els conflictes que han convertit la Mediterrània en un camp de batalla. La cònsol general de França a Barcelona, Anne Grillo, els va descriure com "dos navegants incansables entre les cultures".
Justament restablir els lligams esquinçats és el propòsit de dos homes que en cap cas fan volar coloms perquè, com a bons humanistes, observen la realitat sense desviar la mirada. I la realitat va plena d'enfrontament i d'un ressentiment arrelat en pàgines negres de la història. De fet, les pintures murals del mateix saló de Sant Jordi en donen testimoni, perquè reprodueixen moments de la vida dels Reis Catòlics, que en expulsar el jueus el 1492 van ser responsables del trencament d'un dels ponts que unien les civilitzacions de la Mediterrània.
"Deia Dostoievski que només la bellesa salvarà el món. Jo no sé si serà així", va dir Savall, que, en canvi, sí que va recordar que "sense l'esperit no hi hauria civilització" i que "l'art és una conquesta de l'esperit". "La missió de l'art és molt difícil en moments de crisi, de tragèdies, de violència cega, en què la gent perd la casa i la vida; pot semblar una provocació, una cosa improcedent", va dir Savall. Tanmateix, va assegurar: "Necessitem l'energia espiritual de la cultura per trobar la direcció en aquest món desorientat".
La llum de Caravaggio
Maalouf podria subscriure cada paraula de Savall. També l'analogia que el músic va fer amb el quadre El prendiment de Crist de Caravaggio, una pintura dominada pel dramatisme en què el mateix pintor hi apareix amb un petit llum. "Aquest quadre reflecteix la funció i la responsabilitat de la gent que es dedica a l'art: aportar una mica de llum en aquests moments de foscor", va explicar Savall, que va tancar el parlament amb una crida a "recuperar la tasca de Dant i aprofundir en l'infern i el paradís".
La saviesa serena dels humanistes Savall i Maalouf va il·luminar ahir el Palau de la Generalitat davant d'una àmplia representació institucional encapçalada per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el president José Montilla, que l'any passat també va rebre la Legió d'Honor francesa.