Cerca de notícies

Enquesta

Grigori Sokolov: "Cada piano té la seva fantasia"

19/2/2004 |

 

El pianista actua aquest vespre dins de la temporada Palau 100.

Pocs pianistes arriben a l'estatus d'intèrpret de
culte com Grigori Sokolov. El músic rus actua aquest vespre (21 h)
dins la temporada Palau 100.

Sokolov és d'aquells intèrprets difícils de classificar, fins i tot en termes d'escola pianística. "No segueixo els dictàmens d'una escola, només és un edifici", comentava ahir en la seva trobada amb la premsa. "Reunir molta gent sota una mateixa etiqueta és absurd i impossible. En l'art el més important és la personalitat. La tècnica és la manera d'expressar-se de l'artista, per això cadascú ho fa com vol i pot".
La tècnica de Sokolov es posa avui al servei d'un programa ben atractiu, amb una primera part dedicada a Bach (Partita núm. 6 BWV830, Fantasia i fuga BWV904) i una segona amb sengles sonates de Beethoven (núm. 11 op. 22 i núm. 32 op. 111). Un programa que també pot permetre que el pianista mostri el seu tarannà únic, tot i que ell considera que "la cara de cada persona és única, com la personalitat de l'artista. És impossible ser un altre". Per això també "cada interpretació és única".

Directors obedients
Sokolov no pren una postura rígida respecte a les obres que ha d'interpretar, "la concepció sempre varia, va guanyant amb el temps". Com més cops es toca una obra, "millor és el resultat. La interpretació va variant de manera natural, tant que a vegades ni me n'adono". L'acústica de la sala o l'instrument també juguen el seu paper: "Cada piano té la seva pròpia fantasia".
Per Sokolov, hi ha importants diferències a l'hora d'afrontar una actuació amb orquestra i un recital en solitari. Aquí "tot depèn de mi, no tens la pressió dels altres cent músics que hi ha al teu costat. Al recital sóc director i intèrpret". Potser és aquest posicionament el que ha creat tensions amb algun dels directors d'orquestra amb què ha treballat, però Sokolov ho relativitza. "No crec que acompanyar sigui molt difícil per a un director i una orquestra. El més complicat és que l'orquestra faci el que ha de fer".
Sokolov afirma que té bones relacions amb els directors "que estimen la música", una característica, tanmateix, que creu que "no es dóna sovint". "Quan hi ha una diferència entre director i solista, és el director qui ha d'obeir", conclou convençut.

Avui