NOTÍCIA

D’aparença una mica tímida, Benjamin Alard, premi Juventus 2007, sorgit de la Schola Cantorum de Basilea (amb Jean-Claude Zehnder i Andrea Marcon de professors), hereu del desaparegut Gustav Leonhardt i referència actual de la música antiga, parla de forma meticulosa, com escapant-se de l’eco del claustre vidrat de Santa Anna: “És la primera vegada que toco en un claustre: té bona acústica, i més amb el públic present”, diu. La idea de fer la integral per a clavicèmbal neix de Víctor García de Gomar, adjunt a la direcció del Palau en temes artístics, per qui el projecte es completa amb El clavecíben temperat (2013), obres de joventut i didàctiques (2015), Variacions Gold

berg (2016) i L’art de la fuga (2017). “A començaments del segle XVIII, les arts pateixen una gran explosió d’influències a Europa, de manera que és difícil mantenir les distàncies –explica Alard–. Bach no és només un geni, sinó un geni que va escoltar una infinitat de músiques diferents, i totes van ser importants per a ell. A més, les va saber adaptar molt bé... fins i tot l’estil ballat francès”. Partidari d’interpretar cada música com si fos la primera vegada, aquest fill de granger que la seva mare va dur a estudiar piano a Rouen amb sis anys i avui viu per i per a la música a París, confessa que amb peces famoses com les Variacions Goldberg li costa d’allunyar-se de la influència d’altres intèrprets. “Les vaig deixar reposar un any i mig per retrobar-m’hi com en un renaixement”, admet.

Concentrat en la música antiga, diu que si tingués temps faria teatre, per plaer. I què hi diu de la crisi? “D’acord, no podem fer grans espectacles operístics, però l’important és mantenir les petites cites, com aquestes en les quals dónes la voluntat i acabes arrossegant un amic que de cap altra manera no escoltaría clàssica”. França veurà desaparèixer els subsidis per a la cultura i apostarà pel capital privat? “No veig per què, al final són els mateixos diners que es desgraven en impostos”.