Reconeix que estava predestinat a dedicar-se a la música. Tota la seva família han estat músics. Josep Caballé-Domenech (Barcelona, 1973), director titular de la simfònica de Colorado Springs Philharmonic, als Estats Units, i director artístic de l'orquestra i del teatre de l'òpera de Halle, a Alemanya, actua a l'Auditori de Barcelona divendres, dissabte i diumenge vinents dirigint l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). El programa el formen la Simfonia núm. 6, Pastoral, de Beethoven, i la Simfonia núm. 2, Petita Rússia, de Txaikovski. “Són dues obres difícils per l'orquestra; dues petites joies, diferents, però iguals pel que fa al caràcter. Penso que pot ser interessant per al públic. Ens ho passarem bé”, va explicar ahir el músic.

Caballé-Domenech va estudiar piano, violí, percussió i cant fins a arribar a l'aprenentatge de la direcció a Viena. “Més que ser director, el que m'atreia quan tenia 17 anys i venia a treballar amb l'OBC era el món orquestral. Em fascinava la paleta de colors dels diferents instruments. El fet de dedicar-me a la direcció va ser una conseqüència d'aquest interès”, explica Caballé-Domenech, que fins a arribar a dirigir simultàniament una orquestra al Estats Units i un altra a Alemanya ha dirigit la Royal Philharmonic de Londres, la Deutsches Symphoni Orchester de Berlín i ha estat director convidat de la Norrköping Symphony Orchestra, entre altres formacions.

La naturalesa de les dues direccions musicals que combina són ben diferents. “Als Estats Units l'aspecte artístic és només una part del pastís. Les orquestres són privades i has de fer moltes gestions econòmiques. Forma part també de la teva feina. Has de fer molts sopars. A Europa, és un tema que coneixem però no ens n'hem d'ocupar.” Al pol oposat del plantejament americà hi ha la tradició centreeuropea, que viu amb la direcció de l'orquestra de Halle i amb la seva formació artística en aquest àmbit. “Són dues maneres de fer diferents però al final del dia tots busquem el mateix: que la música soni i portar l'esperit musical al públic.”

Treballar fora del país no ha estat un fet forçat. “El meu camí ha estat marxar a fora tocant moltes tecles i alguna ha sonat. Tots acabem sortint, perquè és una necessitat de tots els creadors. En l'aspecte artístic s'han de conèixer moltes coses i molts llocs. El fet artístic està lligat al coneixement de moltes realitats. Una persona que només ha estudiat a Barcelona i que creu que ho té tot fet crec que s'equivoca.”