Agenda
Notícies
A la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que es reunirà dimarts, hi ha representats la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament barceloní i el Ministeri de Cultura, a més del Consell de Mecenatge i la Societat del Gran Teatre del Liceu.
Un polític retirat des del 2001
Joaquín Molins Amat, nascut a Barcelona el 9 de febrer de 1945, és enginyer industrial (1969) i màster en Economia i Direcció d'Empreses per l'IESE de Barcelona (1969-71). En el terreny polític, després de fundar el 1975 el Centre Català, en menys de tres anys va formar part de tres grups diferents: candidat per la Unió del Centre i la Democràcia Cristiana, el 1977; diputat de Centristes UCD, el 1979, i parlamentari de Minoria Catalana des de 1980, després d'un canvi de grup al Congrés dels Diputats. El seu ingrés formal a CDC es va produir el 1981, quan aquesta formació, ja al capdavant de la Generalitat, es va consolidar com partit catalanista de centre. A partir de llavors i dins de CDC, Molins va abraçar tots els fronts.
En l'àmbit autonòmic va ser conseller de Comerç, Turisme i Consum l'any 1986, diputat autonòmic de CiU el 1988, i en aquest mateix any i fins al 1993, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
En l'àmbit estatal va desenvolupar una dilatada carrera al Congrés des que va sortir elegit diputat per CiU en les generals de juny de 1993. Per aquestes, Miquel Roca va reclamar Jordi Pujol que l'aleshores conseller de Política Territorial fos el seu número dos en les llistes al Congrés. Però amb la renúncia de Miquel Roca a la seva acta de diputat al desembre de 1994, Molins va passar a ocupar, el gener del 1995, el lloc de portaveu de CiU al Congrés, càrrec en què es va mantenir fins a febrer de 1999.
En l'àmbit local va ser candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, també en substitució de Miguel Roca el 1994, i candidat novament el 1998 a l'alcaldia, encara que no va aconseguir l'objectiu de desbancar el PSC al capdavant de la capital catalana. El 28 de març de 2001 va anunciar oficialment la seva dimissió com a cap de files de CiU a l'Ajuntament barceloní i el seu abandonament de la política, després de la qual cosa va passar al sector privat empresarial.
