Cerca de notícies

Enquesta

Ramon Carnicer, Rossini i la guitarra

7/3/2013 |

 

Ja fa uns quants mesos que vam publicar un volum on hi figuraven quatre versions per a guitarra de l’obertura que Ramon Carnicer (1789-1855) va compondre per a l’òpera de Rossini, Il barbiere di Siviglia.

En el pròleg de l’edició, meticulosament desenvolupat per Josep Dolcet i Josep Maria Mangado, es feia al·lusió a la trascendència que van tenir les obres escèniques de Ramon Carnicer.

Iniciant la seva formació com a músic eclesiàstic, començà a compondre realitzant arranjaments i edicions d’algunes de les obres que dirigia. Com era d’esperar, el públic de llavors exigia veure en cartellera nous títols i partitures líriques.

Motivat per aquesta demanda i per la seva pròpia capacitat d’experimentació, Carnicer va compondre una obertura per a Il Barbiere di Siviglia -ja coneguda pel públic- que va resultar, fins i tot per al propi Rossini, més coherent amb la resta de l’òpera.

La popularitat que que van aconseguir algunes obres operístiques durant el segle XIX a Europa, va donar lloc a que es versionessin i adaptessin les seccions més conegudes a instruments com ara la guitarra, el piano o les agrupacions de cambra. Aparentment, existeixen diverses adaptacions a guitarra de l’obertura de Carnicer.

En l’edició publicada per Tritó, s’inclouen una edició del 2007 de Josep María Mangado i tres versions en facsímil del segle XIX. La primera -versió de Pelegrí- va ser publicada originalment a Barcelona el 1819. La segona versió, anònima, es va publicar a Madrid per la impremta de Manuel Carrafa. La tercera versió, de Tomás Damaz, també procedeix de Madrid i fou publicada sobre el 1872 per Antonio Romero.

Gràcies a la intensa labor musicològica desenvolupada al voltant d’aquestes versions, avui disposem d’aquesta edició que permetrà a guitarristes, investigadors i curiosos, comparar i sel·leccionar l’adaptació que més s’ajusti als seus interessos. El nostre equip editorial desitja compartir amb vosaltres, els nostres seguidors, l’entusiasme amb el qual es va dur a terme aquesta edició, i espera despertar el vostre interès.

Soledad Sánchez Bueno
Tritó