Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu recupera una òpera rebutjada de Montsalvatge

16/2/2004 |

 

El coliseu barceloní ha trigat gairebé 40 anys a estrenar 'Babel 46'.

El temps ha fet justícia amb Babel 46, òpera amb música i llibret de Xavier Montsalvatge (1912-2002), que el compositor gironí va presentar el 1967 a un concurs organitzat pel Liceu que es va declarar desert. Avui, gairebé quatre dècades després, l'obra multilingüe --com el seu títol indica-- arriba al coliseu barceloní en una coproducció amb el Teatro Real, estrenada a Madrid el 2002.
La delicada salut del mestre català va impedir que pogués viatjar a la capital d'Espanya per veure el muntatge, però sí que va poder disfrutar de la seva obra l'estiu del 1994, quan va ser estrenada pel Festival de Cadaqués en versió de cambra. Poc després va ser escenificada al Festival de Peralada.
"Va ser un veredicte injust i equivocat. L'obra té valors inqüestionables i marca un canvi estètic important en la carrera del compositor", ha declarat el mestre Antoni Ros Marbà, membre d'aquell jurat, que dirigirà musicalment l'obra, amb l'argentí Jorge Lavelli com a director d'escena, que debuta al Liceu.
El muntatge, que té una durada de poc més d'una hora, anirà acompanyat d'una altra òpera, L'enfant et les sotilèges (El nen i els sortilegis), de Maurice Ravel. Es tracta d'una peça breu plena de fantasia, amb llibret de l'escriptora francesa Colette, que no s'havia representat fins ara al Liceu. "És una de les grans obres del segle XX i ja tocava estrenar-la", afirma Joan Matabosch, director artístic del Liceu, conscient del deute del coliseu amb el repertori contemporani.
Ana Ibarra, Vicente Ombuena, Enrique Baquerizo i Francisco Vas encapçalen el repartiment de l'obra de Xavier Montsalvatge, mentre que Silvia Tro, Raquel Pierotti, Milagros Poblador i Olatz Saitúa participen en la de Maurice Ravel.

ESTIL PROPI
L'acció de Babel 46 se situa en un camp de refugiats, després de la segona guerra mundial. Un lloc de pas on conviuen persones de diferents nacionalitats que s'expressen en el seu propi idioma. "Una novetat en l'òpera dels anys 60", apunta Ros Marbà. I afegeix: "Montsalvatge no va seguir mai les modes. Va utilitzar el dodecafonisme, és cert, però, per sobre de tot, sempre va ser fidel al seu propi estil. És per això que segueix vigent".
La fina ironia del compositor també està present en aquesta òpera, que té per protagonistes una noia de l'Alguer, un patriota sicilià compromès amb la lluita social, un moçambiquès cec que toca la trompeta i la seva filla, que toca el clarinet; un escocès apassionat pel bridge, dues germanes espanyoles i puritanes, dos jueus sefardites i una marquesa francesa que viatja amb un gos i un lloro que només parla alemany i crida "¡heil Hitler!" com un nazi. La música s'impregna de les diferents estètiques que representen els personatges.
Lavelli ha creat una posada d'escena sòbria, amb una atmosfera opressiva per a Babel 46, mentre que ha prodigat imaginació, fantasia i color en L'enfant et les sortilèges, una obra sobre un nen contra el qual es rebel.len els objectes.

Marta Cervera
El Periódico