NOTÍCIA

Després de dirigir l'Orquestra Simfònica del Teatre Mariinski de Sant Petersburg dijous al Liceu (en la primera de les dues sessions del Iolanta de Txaikovski) i d'omplir, ahir, fins l'última butaca de l'Auditori de Barcelona, Valeri Guérguiev arriba avui a Girona per dirigir, dins la sisena temporada d'Ibercamera, l'obertura d'Oberon de Weber; el Concert per a piano número 2 de Brahms, amb el cubà Jorge Luis Prats de solista, i la Simfonia número 6 de Txaikovski. “El Mariinski és la institució musical més important d'Europa, amb una de les millors orquestres del món”, proclamava, ahir, Víctor Medem, director d'Ibercamera, que en la seva sisena temporada a Girona ha assolit un nou rècord d'abonats (430). “La feina que Guérguiev hi ha fet des del 1988 és impressionant.”

Guérguiev, en una compareixença ahir a Barcelona, va destacar el “so ferotge, però a la vegada subtil” de l'orquestra de Sant Petersburg, versàtil i capaç de mostrar la gran varietat d'estils i llenguatges de la música russa, més enllà de les composicions més emblemàtiques de Txaikovski o Xostakòvitx. Va establir paral·lelismes amb el Barça, que la nit abans –després del recital al Liceu– havia anat a veure jugar contra el Còrdova –“jo també busco que cada cantant, músic o ballarí tingui una idea de conjunt, de familiaritat, més enllà de les individualitats”–, i va subratllar la importància que han de tenir els projectes educatius en les institucions musicals. “Si els auditoris fan bé la seva tasca educativa, no cal patir”, va destacar després que se li preguntés el seu parer sobre els problemes que viu la cultura en aquest país. “Al Marinskii ho he fet sempre, i al principi no va ser fàcil”, recordava. “Entenc que calgui vendre entrades, però l'èxit comercial no pot apaivagar l'educació, ja que, més que comercial, es tracta d'un projecte humanitari.” És en aquest sentit que Guérguiev va justificar l'obertura, al maig, d'un segon teatre del Marinskii a Sant Petersburg: “Podrà aplegar tots els alumnes de les universitats i conservatoris de la ciutat. Calia un nou espai per seguir motivant la societat.”