NOTÍCIA

Jordi Savall aposta sempre pel poder espiritual de la música per combatre la barbàrie de les guerres. L'infatigable gambista i director d'orquestra català fa molts anys que als seus concerts transmet un missatge de pau amb l'espiritualitat i expressivitat de la música com a poderós antídot contra la violència. A Judicii Signum. Pelegrinatges de l'ànima , el concert que va dirigir dilluns a la basílica de Santa Maria del Mar, música i espiritualitat van unir forces per denunciar la massacre que pateix el poble sirià. Va ser una vetllada molt especial, i no només pel fet de tractar-se del concert inaugural del cicle El So Original, que en aquesta edició commemora els 25 anys de vida de la Capella Reial de Catalunya. Una vegada més, el valor emocional del concert, gairebé d'efectes balsàmics, va superar qualsevol objecció des del punt de vista tècnic o estilístic davant la diversitat de les músiques convocades en un escenari tan majestuós: cants litúrgics de la Mediterrània amb un tresor musical per tancar el concert, el Cant de la Sibil·la, que ha trobat els seus millors intèrprets en la sensibilitat de Savall i l'enyorada Montserrat Figueras, la veu gravada de la qual va protagonitzar un dels moments més emotius.

No és just parlar de concert perquè Savall crea una atmosfera tan especial, fusiona de manera tan admirable el valor de la música amb l'eterna bellesa arquitectònica de la basílica de Santa Maria del Mar que el més just seria parlar de cerimònia, de festa espiritual, de celebració de la pau. La presència de dos músics sirians, el virtuós del ney (flauta àrab) Moslem Rahal i la cantant i intèrpret d'oud (llaüt) Waed Bouhssoun, i l'espiritualitat de les pregàries del cantant Lior Elmalech, van afegir una intensa emoció a un equip musical de primer nivell, amb els virtuosos solistes del conjunt Hespèrion XXI i les veus de la Capella Reial de Catalunya.

La música en mans de Savall mai és antiga, al contrari, sona amb la frescor i la bellesa del primer dia: peces instrumentals que sempre deixen espai a l'art de la improvisació, cants, pregàries i invocacions de caràcter apocalíptic, però amb una porta a l'esperança: peces d'autors anònims i d'altres amb la signatura de Marcabru (1128-1150), Pèire Cardenal (1180-1278) o procedents dels valuosos còdexs de Las Huelgas i el Llibre Vermell de Montserrat.

La veu de Montserrat Figueras

Va ser un concert amb moments de bellesa hipnòtica i sàvia expressivitat, guiat per l'esperit de Savall, que va tocar la viella i el rebab, i il·luminat amb el toc màgic de solistes com Driss el Maloumi ( oud ), Pierre Hamon (flautes), Andrew Lawence King (arpes), Dimitris Psonis (guitarra moresca i santur) i la suau percussió de Pedro Estevan. La sobrietat i sentit musical de les veus de la Capella Reial de Catalunya, amb la bona labor com a solistes del tenor Lluis Vilamajó i el baríton Furio Zanasi, va atorgar força expressiva a una vetllada que va culminar amb el Cant de la Sibil·la, amb la veu enregistrada de Montserrat Figueras -que va morir fa ara un any- projectada des de la balconada on ella solia cantar-la. Va ser un moment màgic per guardar en la memòria.