NOTÍCIA

Joan Francesc Marco (l'Hospitalet, 1951), el director general del Liceu des del juliol del 2008, ha hagut de fer front a retallades pressupostàries continuades i a un conflicte laboral que el va dur a presentar un ERO a principis del 2012, que posteriorment va retirar. Amb la nova temporada en marxa, ha rebut una altra sotragada amb la reducció de l'aportació del ministeri de Cultura.

Quines conclusions va treure de la reunió de la setmana passada amb el secretari d'estat de Cultura, José María Lassalle?

Vull entendre que el fet que el secretari d'estat decidís venir a la reunió de la comissió executiva quan no n'és membre significa que no ens vol deixar caure.

¿Seria sostenible el Liceu sense l'aportació del ministeri?

Tot és sostenible i tot és viable. El que passa és que, en aquest Liceu, l'aportació del ministeri no és petita. Per tant, s'hauria de pensar en un altre model, o en un model transitori. No tinc cap mena de dubte que el Liceu se'n sortirà.

¿Una Catalunya independent es podria permetre tenir el Liceu?

Això no sóc capaç de pensar-ho. No té cap mena d'interès ni d'importància el que jo pensi. Una Catalunya independent seria un país que s'hauria de replantejar tot ell, no només el Liceu. El mateix podríem pensar de moltes altres coses. ¿Què passa amb totes les transferències que l'Estat fa a Catalunya ara i que serveixen per pagar amb dificultats, o per mal pagar, la sanitat o l'educació? És un dibuix que han de fer els responsables polítics.

¿La crisi del Liceu és diferent a la d'altres cases d'òpera europees?

Els teatres d'òpera a Europa estan molt millor finançats que el Liceu. Que l'òpera de Viena tingui retallades crea dificultats, però ells tindrien un refredat, i el Liceu, una pulmonia.

El seu contracte com a director general finalitza el juliol del 2013. ¿Ja sap si continuarà?

Aquest tema no em preocupa. Quan arribi el moment ja en parlarem amb qui hàgim de parlar, però ara el que em preocupa es com tirar endavant aquesta temporada 2012-13 amb les dificultats que té i com encarem el futur.

¿Es penedeix d'algunes de les actuacions que ha fet en l'últim any?

Penedir no és la paraula. Hi ha actuacions que no m'ha agradat fer-les. La pregunta és: hi ha alternatives? Quan el Teatre del Liceu està sotmès a repetides retallades pressupostàries i quan, a més, aquestes retallades es fan just quan s'està començant la temporada, no tens gaire marge. Només tens dues alternatives: o actues prenent mesures que no són grates o bé poses el teatre en risc de continuïtat. S'ha d'actuar amb responsabilitat, seriositat i rigor, encara que això comporti crítiques i actituds de defensa dels seus drets per part dels treballadors, que em semblen naturals i lògiques.

¿La presentació de l'ERO, retirat després, va ser precipitada?

Es va retirar perquè es va arribar a un punt d'acord amb els treballadors, en el qual hi havia la renúncia d'1,5 milions d'euros dels sous. Va haver-hi cessions per totes les parts. En una casa en què treballen 350 persones hi ha situacions de tensió, però s'han de viure amb normalitat i sense dramatitzar.

¿S'ha sentit avalat per la conselleria de Cultura?

Sí, absolutament. No només per la conselleria, sinó per la mateixa comissió executiva. He compartit totes les decisions que s'han pres, tenint clar que les prenia jo. No podia abocar damunt la comissió executiva decisions que eren del director general. M'he sentit acompanyat, comprès, moltes vegades aconsellat, i mai no m'he sentit sol. Quan el conseller Mascarell va dir al Parlament que hi hauria una nova governança del Liceu, es va interpretar que hi havia interrogants sobre la meva continuïtat.

Quan va entrar al Liceu el full de ruta parlava d'apostar per la qualitat i per la promoció de la llei del mecenatge. Què s'ha pogut complir?

Aquest país necessita urgentment una llei de mecenatge, i per al Liceu seria imprescindible, però nosaltres no la podem fer. Pel que fa a l'aposta per la qualitat, el full de ruta era continuista. No calia fer grans cops de timó, perquè funcionava raonablement bé, i en aquest aspecte és fonamental el paper que ha tingut Joan Matabosch com a director artístic del teatre. Per continuar treballant en aquesta línia -que no per esmenar-la-, jo creia que s'havia d'insistir en els nostres cossos artístics estables, que estaven bé però que eren i són millorables. Vaig posar-me en contacte amb Josep Pons perquè calia una persona per liderar aquest projecte.

Quin cost ha tingut la inversió en Josep Pons?

No n'ha tingut cap, de cost. Cobra un sou com a director musical del teatre. Té un contracte. No ha vingut amb exigències. El que ell ha demanat, i que no té una traducció econòmica, són els instruments per fer el que li ha demanat el director general. No ha vingut amb una actitud de divo, tot el contrari. Serà exigent, però primer amb ell mateix.

Una de les reclamacions del comitè d'empresa era que es fessin públics els sous de la direcció d'un equipament que té un 44% de subvenció pública.

Els sous no són públics enlloc. Només ho són a l'administració pública pura i dura. Senzillament, penso que hi ha coses que pertanyen a la privacitat. Totes les reduccions de salari que s'han fet a la casa han afectat des del primer fins a l'últim treballador.

¿La crisi del Liceu s'emmarca en una crisi general de l'òpera?

Sobre el Liceu hi ha núvols molt negres: la baixada dels pressupostos de les administracions, l' alegria que ens han donat els 13 punts d'increment de l'IVA, la crisi que fa que es retregui el consum. Costa més vendre les entrades, però no ho podem veure com una desafecció dels ciutadans cap al Liceu, perquè seria equivocar-nos. Hem fet una enquesta de la satisfacció del públic i, malgrat tot el que ha passat aquest any, la nota que donen al teatre és molt bona. Això demostra que defensen i valoren el Liceu, però no vol dir que no li diguin al director general "cul d'olla" perquè pensen que alguna cosa no s'ha fet bé. I fan bé de dir-ho. Hi ha coses que es milloren a partir de les crítiques.