Cerca de notícies

Enquesta

Robert King: "Espero que els músics somriguin a l'escenari"

6/2/2004 |

 

El músic britànic es posa aquest cap de setmana al capdavant de l'OBC amb els 'Concerts de Brandenburg' als faristols.

Les orquestres simfòniques estan recuperant el terreny perdut, després de deixar que els grups historicistes 's'apropiessin' del repertori barroc.

Robert King hi està ben d'acord, en aquesta reconquesta de la música de Bach, Vivaldi i Händel: "Tothom hauria de tocar-ho tot, la música és per a tothom. Sempre m'ha semblat injust" que arran de l'eclosió de les formacions amb instruments originals "aquest repertori fos pres" a les orquestres modernes. "Ara els dos mons tornen a estar units, com ha de ser". Una unió en dues direccions, esclar. "Les orquestres historicistes haurien de fer Wagner".
Fundador de The King's Consort, una de les formacions britàniques de més prestigi, amb la qual tornarà a Barcelona pel Fòrum amb la Missa en si menor de Bach, Robert King es posa avui, demà i diumenge al capdavant de l'OBC amb sis peces clau del mateix autor als faristols: els Concerts de Brandenburg. Unes partitures que, segons el director, permetran que els músics de l'orquestra es mostrin "alliberats". "Aquí no hi ha cent músics, com en Txaikovski, no cal tanta unanimitat, cadascú és més responsable". A més, remarca que en aquestes obres hi ha més marge per a "la improvisació, la llibertat". "És música de cambra, els músics s'han d'escoltar entre ells".


Diplomàcia com a eina
King emprarà una plantilla que oscil·larà entre uns 25 músics per al Primer concert i uns set per al Sisè. "Són obres molt diferents entre si, que reflecteixen la influència francesa per la seva elegància i esperit, per això els aires de dansa són tan importants. Espero que els músics somriguin a l'escenari". Això dit, esclar, per un dels directors que més somriures i simpatia propaga a tort i a dret.
Tot i reconèixer que sap casos de col·legues del gremi historicista que han tingut problemes amb algunes orquestres, Robert King explica que aquest no és el seu cas. "Mai sóc gaire radical -afegeix-. Ser director és ser diplomàtic, no un dictador, la meva feina és dur tothom amb mi. Per això els primers minuts d'un assaig són decisius per crear una atmosfera".
En aquest sentit ajuden molt unes noves fornades d'intèrprets avesades tant als instruments moderns com als antics. "No és necessari que t'agradi, però cal provar-ho tot, això és bo també per als cantants. Un baix que canti Wotan també hauria de cantar Dowland o una cantata de Bach, això influirà en la seva resposta al text i la música".

Xavier Cester
Avui