Kanawa va impactar en la seva aparició amb un vistós conjunt formada per un abric d'estiu blanc i un vestit amb adorns del mateix color. A la segona part va tornar a canviar-se per lluir una combinació formada per una capa i un vestit vermells.

A nivell artístic, la seva actuació va anar de menys a més. Després d'una interpretació per part de l'OSV de l'obertura de 'The sea hawk' de Korngold, la cantant va entrar freda amb ''Marietta's lied', del mateix autor. Després va arribar Mozart, un dels autors de referència en la seva carrera, amb l'ària de concert 'Vado, ma dove? Oh Dei..' i 'Ach ich fülh's' de 'La flauta màgica'. Va millorar amb 'In quelle trine morbide' de 'Manon Lescaut' i es va guanyar la primera ovació amb la cèlebre 'Un bel di' de 'Madama Buterfly'.

L'actuació de l'artista neozelandesa, que va cantar amb amplificació, va créixer a la segona part amb tres cançons del francès Canteloube i 'Summertime' i 'By Strauss' de Gershwin, mentre que l'orquestra es va lluir amb 'El amor brujo' de Falla, 'Candide' de Bernstein i, sobretot, 'Meditación' de 'Thais' de Massenet, peça en la qual va brillar el concertino. En els bisos va interpretar 'La canción del árbol del olvido' de Ginastera, un aclamat 'O mio babbino caro' de Puccini i, 'a cappella,' una aplaudida cançó maori que va tancar la vetllada.