Alexander Vedernikov Foto: MARC GINOT.

 

El festival de Radio France-Montpellier, el de més durada i més concerts del sud de França, ha ofert com cada any música per a tots els gustos. Vam triar, com a més interessants, la versió en concert de dues òperes poc conegudes: la Thérèse de Massenet, de qui se celebra el centenari, i La vida per al Tsar de Mihaïl Glinka. També, la presentació al festival de la formació Les Vingt-quatre Violons du Roi. El denominador comú va ser la gran actuació dels seus tres directors. En primer lloc vam poder captar la gran progressió que ha fet Alain Altinoglu, que va dirigir magníficament la Thérèse, una història de fidelitat protagonitzada per uns girondins afectes al rei de França per devoció al noble Armand de Clerval. La música, exquisida, salva una història difícil d'empassar però amb preciosos moments lírics tant per al tenor americà, un excel·lent i jove Charles Castronovo, com per a la protagonista, la mezzo Nora Gubisch. Altinoglu va treure un gran partit de l'Orquestra Nacional de Montpeller. L'òpera de Glinka narra el sacrifici d'Ivan Sussanine, com així es va titular l'òpera en l'època stalinista ometent la figura reial, per salvar la vida del designat tsar de Rússia, el comte Romanov, amagat en espera de poder arribar a Moscou assetjada per l'exèrcit polonès. La va dirigir, al davant de l'Orquestra i Cors de Ràdio France, el rus Alexander Vedernikov, a qui la crítica local va comparar amb la revelació al festival de fa anys de Gergiev, i que va aconseguir més de dues hores d'exaltació continuada. Van poder lluir un jove tenor interessant, l'ucraïnès Dmytro Popov, i una mezzo que ja apuntava alt en el concurs Viñas del 2009, Alisa Kolosova. La tercera sessió que citem és la iniciativa del centre de música barroca de Versailles de refer la formació, precursora de l'orquestra francesa, Les Vingt-quatre Violons du Roi, iniciada el 1570 i que disposa d'instruments desapareguts i refets el 2008 per prestigiosos lutiers. Van interpretar peces d'autors del tombant entre el segle XVII i el XVIII, que van adquirir gràcia, malgrat els músics novençans, per la superba direcció del veteraníssim director anglès Sir Roger Norrington. Batutes, les tres, de categoria.