El director Calixto Bieito recorda la seva primera lectura d'El gran teatro del mundo com a alumne dels salesians, que li va provocar por i, consegüentment, nits d'insomni. Calderón de la Barca experimentava en aquesta peça, en clau d'acte sacramental, amb la incorporació a escena de personatges divins com ara l'Autor o el Món. L'obra reflexiona si l'home té capacitat de triar el seu destí o de poder assajar el seu comportament. L'autor barroc, que tendia cap a un existencialisme pessimista, en paraules de Bieito, va dotar la peça un aire moralitzador contra els protestants i de lloança de les bondats de la religió “per justificar els seus pensaments negatius”. En l'adaptació de la peça, a càrrec de Marc Rosich, i en què Carles Santos torna a participar musicant les peces dels personatges celestials, s'han eliminat les respostes moralitzants. “Preferíem que aquest Déu no els donés respostes, deixés els humans desemparats”, comenta Bieito. L'obra es podrà veure divendres i dissabte al Teatre Lliure.

El gran teatro del mundo és la segona obra que Bieito adapta de Calderón de la Barca. L'anterior, La vida es sueño, es va presentar en el Festival d'Edimburg i marca l'inici de la carrera internacional d'aquest director d'escena. Ara, amb aquesta cantata (el mateix autor ja proposava les parts que s'havien de musicar), estrenada al novembre a Friburg, ha engegat el projecte BIT (Barcelona International Theater), que lidera l'empresa Focus catalana i que implica teatres i festivals d'arreu d'Europa. Per aquest motiu, el text dels personatges que interpreten els humans és en alemany, mentre que la part cantada és en castellà, aprofitant el vers original.

Santos musica uns 40 minuts de la peça, entre partitura incidental i lírica. És la tercera col·laboració Santos-Bieito. Pel director, és el compositor idoni que també concep la música com un espectacle total i que té com a referent la música barroca de Bach i Mozart, per exemple. Bieito, més enllà de filosofar, pretén explotar un món de sensacions que fan feredat amb la presència del nen mort abans de néixer o una escenografia de tubs d'orgue que pengen de l'aire.