Després del gran èxit de públic obtingut l’any passat en la seva primera edició, la segona edició del festival en memòria de l’abat i organista Cassià M. Just presenta un programa amb grans especialistes de les principals tradicions europees de l’instrument amb un fi fil conductor que és el diàleg.
Diàleg i experimentació entre l’instrument estrenat fa poc més de dos anys i la veu, ja sigui en forma coral, solista o a duo; diàleg ecumènic, i diàleg al voltant del gran mestre del teclat que va ser Johann Sebastian Bach.
El primer a seure davant la consola del jove orgue Blancafort serà Jean-Baptiste Robin, titular de la capella del palau de Versalles. El dissabte 30 de juny, acompanyat per la Capella de Música de Montserrat que dirigirà David Hernández, oferirà el més semblant al que hauria de ser una missa conventual del segle XVII amb composicions de François Couperin (1668-1733), Henri Du Mont (1610-1684) i Joan Cererols (1618-1680).
El 14 de juliol les veus de la soprano Marta Mathéu i la mezzosoprano Marta Infante dialogaran amb l’orgue que tocarà Miquel González per interpretar Bach i Händel.
El tercer concert del festival, l’11 d’agost, tindrà per protagonista Simon Johnson, el titular de la catedral anglicana de Sant Pau de Londres, temple que compta amb un orgue Willis/Mander, considerat un dels millors del món. Fa pocs dies orgue i organista participaven en els actes religiosos del jubileu de la reina Isabel II.
Johnson centrarà la seva actuació en el repertori anglès, des del renaixentista William Byrd fins als músics del segle XX Herbert Howells i William Walton, passant pel gran compositor que també va ser organista Edward Elgar.
L’últim concert del festival (8 de setembre) anirà a càrrec de Philipp Meyer, un jove benedictí alemany de l’abadia de Maria Laach, una abadia que manté una estreta relació amb Montserrat des que va ser lloc d’acollida de monjos catalans durant la guerra civil espanyola. El programa contempla interpretacions de Bach, així com evocacions al voltant de l’obra del cantor de Leipzig, però de Meyer s’admiren les seves improvisacions i s’espera que constitueixin una part important del concert.
Aquest festival vol contribuir a la normalització de l’orgue com a instrument de concert més enllà de la seva funció litúrgica a què ha estat abocat durant dècades. Piqué lamenta la identificació entre l’instrument i la música religiosa que ha limitat enormement les seves possibilitats a diferència del que passa a la “laica França, a la protestant Alemanya i a la catòlica Itàlia”.
Pel professor d’orgue i director del festival, un dels reptes actuals és aconseguir que els grans auditoris del país tinguin un bon orgue per poder interpretar el gran repertori simfònic que incorpora aquest instrument.