Antonini debuta al capdavant de la Filharmònica de Berlín
2/2/2004 |
El director i flautista italià Giovanni Antonini ha debutat amb èxit amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, una prestigiosa institució amb 120 anys d'història amb què dissabte va oferir el tercer i últim dels seus concerts de la temporada. El programa, amb obres de Vivaldi, Bach, Boccherini i Haydn, és semblant al que Antonini presentarà en el Festival de Torroella de Montgrí a finals d'agost amb el seu grup Il Giardino Armónico, especialitzat en la interpretació de la música barroca amb criteris historicistes. El seu conjunt actuarà amb les germanes Labèque. Oferiran el Concert per a dos pianofortes de Mozart. La seva participació a Torroella, un festival del qual serà l'estrella, es completarà amb dos concerts: un amb la soprano Núria Rial i un altre amb un grup de cambra.
"Debutar a Berlín imposa per la fama de l'orquestra. Tenia una mica de por, però em va passar el primer dia que vaig començar a assajar. Són artistes d'un altíssim nivell, però tenen ganes d'escoltar i descobrir coses diferents. Alguns joves senten passió per la música barroca i molts coneixien la meva feina".
"Des de Karajan, els temps han canviat --afegeix--. Ara l'orquestra és més receptiva i flexible, tant si interpreta barroc com contemporània". Seria impensable que Antonini hagués estat convidat amb Karajan de director. Però, des que el britànic Simon Rattle n'ocupa el lloc després de substituir Claudio Abbado, les innovacions han estat moltes, començant per la transformació legal de la Filharmònica que, des que s'ha convertit en una fundació dependent de la ciutat estat de Berlín, disfruta de més llibertat creativa i estabilitat financera. "Rattle havia dirigit molta música barroca i la seva visió és diferent de la de Karajan, que sempre va detestar els criteris historicistes. La nostra ha estat com la lluita de David i Goliat. Però avui s'entén que l'expressió musical no sempre ha de ser igual, pot interpretar-se de diverses maneres. En això consisteix la riquesa de la música".
Antonini no ha pretès que la Filharmònica de Berlín sonés com Il Giardino Armónico, tot i que ha intentat transmetre'n el tarannà. "No he pogut canviar el so de l'orquestra, és impossible en dos dies, però he aconseguit matisar-lo una mica ", diu Antonini. Treballa amb 31 músics, una xifra que està "al límit de les orquestres de cambra".
Marta Cervera
El Periódico