Cerca de notícies

Enquesta

Veus per a una reconstrucció

1/2/2004 |

 

El Foyer del Gran Teatre del Liceu acull un concert de la Coordinadora d'Entitats Pro Reconstrucció del coliseu.

El mateix dia, però deu anys després. Les veus que van fer més curta l'espera per la reconstrucció del Liceu van actuar ahir en un dels nous espais del teatre. Va ser
un merescut homenatge a la seva constància.

Al bell mig de la Rambla, es van organitzar actuacions que van mantenir viva la flama lírica

Quan el 31 de gener del 1994 es cremava el Gran Teatre del Liceu, hi va haver, d'entrada, una lògica consternació per la pèrdua d'un dels teatres d'òpera més emblemàtics d'Europa. Però passat el xoc, de seguida hi va haver una reacció. De les institucions públiques, sens dubte, unànimes en la voluntat de reconstruir el teatre al mateix lloc i mantenint la seva estètica, tot incorporant les necessàries modernitzacions que el vell edifici necessitava. Però també hi va haver la reacció de molta gent anònima o no tant anònima (el que s'acostuma a anomenar societat civil) que es va mobilitzar per aportar el seu gra de sorra en l'esforç per tornar a aixecar el teatre.
I per a un teatre d'òpera, res millor que veus d'òpera. Cada dissabte al matí, al bell mig de la Rambla, davant del Liceu, la Coordinadora d'Entitats Pro Reconstrucció va organitzar actuacions que van mantenir viva la flama lírica. Una flama necessària entre les representacions de Mathis der Maler, l'òpera de Hindemith que va esdevenir el darrer títol a pujar a escena al vell Liceu -senyal premonitori de mal averany, en aquest muntatge de Götz Friedrich hi havia foc real a escena-, i la Turandot amb què, el 7 d'octubre del 1999, el coliseu de les Rambles va tornar a obrir amb tota solemnitat les seves portes.
Joves cantants aspirants a fer una carrera, professionals bregats, cors com els dels Amics de l'Òpera de Sabadell, fins i tot estrelles com Josep Carreras, van desfilar pel petit escenari que dissabte rere dissabte s'instal·lava davant el Liceu, amb el seu corresponent piano.
Ahir algunes d'aquestes veus van actuar, no a la intempèrie, com va succeir durant les obres, sinó aixoplugats, al Foyer del Liceu, un dels espais nous nascuts arran de la reconstrucció, en un acte de reconeixement a la seva tasca. Entre el públic hi havia l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el director general del Liceu, Josep Caminal. Per sobre dels seus caps, unes hores més tard, es va desenvolupar la darrera funció de Peter Grimes. Per sort, l'evocació del Liceu cremat que planteja el muntatge de Lluís Pasqual és ja només això, un record.

Avui