NOTÍCIA

"Nosaltres hem vingut des de Tarragona i estem comprant entrades per al El gat amb botes, de Xavier Montsalvatge, que es reposarà el dia 26. El meu fill és un apassionat de la música i ens ho ha demanat com a regal d'aniversari", explicava una dona a la zona de taquilles del teatre que, excepcionalment, estava oberta. El Josep, així es deia el xaval de 10 anys, somreia. "De gran vull treballar al Liceu i així mentre estudiï podré venir a veure què fan", va afirmar. Ahir es va perdre les actuacions en directe de cantants al Saló dels Miralls però va seguir amb interès la gravació del concert L'ànima del Liceu al Foyer. "M'ha agradat tot", va resumir.

Més amunt, uns joves estudiants llatinoamericans prenien contacte per primera vegada amb l'imponent Saló dels Miralls, amb parets recobertes de miralls, pintures al sostre i molt daurat a les parets. Un li va preguntar a l'altre: "¿T'imagines si casa meva fos així?" "Et passaries el dia netejant-ho", va respondre el seu company. I van al·lucinar encara més amb les estances del Cercle del Liceu, que conserven els mobles i la decoració modernista del 1900. "Carai, com cruix la fusta", deien uns visitants impressionats amb el soroll del parquet.

A la platea del teatre la gent es relaxava. Asseguts a les butaques de platea comentaven el que veien i feien fotos. A l'escenari s'exhibia l'espectacular teatre on transcorren importants escenes d'Adriana Lecouvreur.

Entre l'òpera i la sarsuela

"Me l'esperava més gran", comentava la Balbina, una senyora gran que anava acompanyada de tres amigues. De fons sonava una gravació de la famosa havanera de Carmen i elles disfrutaven de la música. "El Liceu ens ha encantat", resumien. ¿Vindríeu a veure una òpera?, els pregunto. "No. En tot cas, una sarsuela, perquè al ser en castellà és més pròxima", diu la Balbina.

A sota, al Foyer, José Luís Basso dirigia el cor del Gran Teatre en una gran pantalla. Poca gent seguia la filmació asseguda a les cadires disposades per a aquest objectiu de l'últim concert realitzat al coliseu, L'ànima del Liceu. La gent preferia seguir-lo dreta des dels balcons que donen a la sala.

A l'acabar la visita molts sortien amb intenció de tornar-hi un altre dia per descobrir l'òpera de debò assistint a una funció. Una parella de Mollet que abans de tornar a casa pensava anar a solidaritzar-se amb el moviment del 15-M a la plaça de Catalunya, rumiava de tornar-hi per veure Aida, de Verdi, quan celebrin el sant d'ella. Si ho fan, l'objectiu del Dia Europeu de l'Òpera d'acostar el gènere a nous públics s'haurà complert.