El rol d'Adriana Lecouvreur és un bombó per a qualsevol soprano amb la bellíssima ària Io son l'umile ancella. Adriana Lecouvreur va ser una diva de la Comédie Française admirada per Voltaire que va morir en estranyes circumstàncies el 1730, es creu que enverinada per una rival que desitjava el mateix home que ella. En la funció inaugural la interpretarà Barbara Frittoli, que debuta en aquest mític rol. «Aquest muntatge és tan bell com interessant perquè fer teatre dins del teatre, interpretar una actriu i mostrar la seva vida en escena i entre bastidors és una cosa commovedora perquè parla de la nostra professió», destaca Frittoli. «Aquesta òpera té tots els elements del gènere: amor, passió, política i mort. Quan l'hagi cantat davant el públic i l'hagi sentit en la meva pell en podré dir més», afegeix. La seva rival escènica serà la mezzosoprano Dolora Zajick (princesa de Bouillon), que rivalitza amb ella per l'amor de Maurizio, pretendent al tron de Polònia, interpretat per l'apassionat tenor Roberto Alagna. «Adoro aquesta òpera. És una llàstima que sigui tan desconeguda», destaca el tenor, que va triomfar al Liceu amb Carmen, de Bizet. Completen el repartiment Joan Pons (Michonet) i Giorgio Giuseppini (Príncep de Bouillon).

«El que m'agrada d'aquesta producció és que és a la vegada tradicional i moderna», subratlla Alagna. «La posada en escena és tradicional, està ambientada en l'època en què transcorre l'acció però els sentiments, pensaments i gestos són moderns», afegeix. Tot està fet al detall en aquest muntatge amb una magnífica escenografia i una posada en escena conceptual i elegant, on tot està estudiat. El director d'escena, David McVicar, segueix substancialment les acotacions del llibret, fidel a l'estètica del verisme que trasllada a escena el que va passar en la vida real.

«És fantàstic que el Liceu hagi pogut reunir un elenc tan gran d'artistes. Comptar amb bons col·legues és imprescindible», assenyala la cantant nord-americana que va debutar en el rol de Bouillon a Nàpols en un accidentat muntatge: «Vaig haver d'amagar un home ferit que va buscar refugi al meu camerino».