La gènesi de Llull es remunta al 2004, quan al director general de Metalquímia i també vicepresident de la Fundació Príncep de Girona es va qüestionar si podia aplicar els factors d'èxit dels productes de la seva empresa a una obra, i més concretament a una òpera de caràcter èpic i, sobretot, amb empremta catalana. Juntament amb el seu pare, Narcís Lagares, van decidir portar a terme la iniciativa –“pensar en gran” sempre ha estat un dels lemes del coautor del llibre Pla de vol– oferint el projecte a un aleshores jove compositor amb bagatge com és Francesc Cassú, director de l'orquestra La Principal de la Bisbal, i a l'escriptor Jaume Cabré, que aleshores vivia els primers èxits de Les veus del Pamano. A més de la catalanitat, els requisits eren que concebessin una òpera “que transcendís els límits de l'espai i del temps”, de manera que “tant agradés a Barcelona, Madrid, Londres o Nova York i que tant es pogués escoltar ara com d'aquí a cent anys”. Recorda Josep Lagares que “quan els ho vaig proposar van bufar!”, però també amb satisfacció; un i altre van exclamar: “M'encanten els reptes”, l'un, i “No és impossible!”, l'altre.

El tema –basar el llibret en Ramon Llull– va ser completament una idea sorgida de Jaume Cabré, confessa el promotor de la iniciativa, que ha finançat el projecte de la seva butxaca. La seva figura expansiva, el fet que fos un home avançat en el temps i alhora un gran ambaixador de la catalanitat donaven molt de joc. A partir d'aquí, escriptor i músic van dedicar quatre anys a escriure i compondre aquesta òpera amb pròleg i dos actes (amb un petit epíleg) concebut per a una gran orquestra, de més de dues hores de durada. Tanmateix, i malgrat està ambientada a l'edat mitjana –s'aixeca el teló amb un Llull ja gran, malalt a Gènova–, l'obra tracta temes de gran actualitat (com ara el conflicte religiós i la globalització). Musicalment també té una pàtina moderna i molts aires de mediterraneïtat, que volen reflectir el caràcter viatger del protagonista.

Per ara, i a l'espera que el Liceu es pronunciï, només alguns privilegiats han pogut escoltar una versió de l'òpera en una audició privada que van poder disfrutar els autors, familiars i uns pocs convidats. “Brutal” o “pell de gallina” són algunes de les expressions que es van sentir, asseguren.