Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu, 10 anys després

31/1/2004 |

 

Deu anys després de l'incendi, el Gran Teatre del Liceu sembla el mateix però ha canviat substancialment. S'ha obert a un nou públic, a la música del segle XX i a produccions més trencadores.

Si el teatre és un joc d'emmirallaments, el ja desaparegut arquitecte Ignasi de Solà-Morales va ser un prestidigitador al crear la il·lusió que el temps i el foc no havien existit. La gent que abans anava al teatre i ara hi torna amb assiduïtat ha oblidat que el teatre es va cremar.
El cert, però, és que el teatre ha canviat substancialment. Les institucions consorciades -Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació i ministeri de Cultura- li van encarregar a Josep Caminal, director general del Liceu des de feia pocs mesos, reconstruir el teatre i "popularitzar el Liceu", un objectiu que ha complert a bastament.
"Jo tenia l'encàrrec d'explicar al país què és el Liceu, recuperant-ne la història i fent-lo més proper a un sector de la població que el coneixia poc". Convertir-lo en un teatre finançat amb diner públic obligava a guanyar legitimació social. Durant els cinc anys que va durar la reconstrucció, Caminal va omplir de contingut el discurs i va contagiar la població. "L'objectiu era que vingués més gent i gent jove", explica Caminal, i per aconseguir-ho no només es van dissenyar unes temporades artístiques diferents, obertes a dramatúrgies modernes i a la música del segle XX, sinó que s'ofereixen abonaments populars, abonaments reduïts i entrades per a menors de 23 anys, i s'ha obert l'òpera als universitaris amb el projecte Òpera Oberta, que permet seguir en directe, a través d'Internet, una funció. "Concerts com els de Bjork han estat una altra manera de desacralitzar la casa", diu. "Cal acostar el Liceu a gent que abans mai no hi hauria posat els peus, però sempre seguint un principi de qualitat i sense oblidar que és un teatre d'òpera".
Caminal es mostra satisfet per la feina aconseguida. De les 60 funcions per temporada previstes en cinc anys s'ha passat a les 120, però el director ja mira més enllà. "No ens hem de deixar dur per una eufòria excessiva, no hem de perdre la capacitat autocrítica", assegura. "Hi ha més demanda de títols de gran repertori del que podem oferir. De cara a futures temporades, farem més funcions d'aquests grans títols perquè ningú es quedi sense entrades", assegura.
Un altre objectiu de cara al futur és "guanyar prestigi internacional" i Caminal pensa fer-ho a través de les produccions pròpies -Peter Grimes ha rebut unes crítiques extraordinàries arreu del món-, però sense demanar diners a les institucions -tot i que considera que els pressupotos "s'han de revisar"-, que aporten un 47% del pressupost. "Per sort comptem amb l'aportació del mecenatge" -la més important dels teatres d'òpera a Europa-, però cal "generar més recursos propis". Una primera idea és rendibilitzar les òperes en altres formats i també a través de les noves tecnologies.
Un Liceu digitalitzat enregistra totes les òperes que programa i en comercialitza algunes: D.Q., Aida, Orfeo, del qual s'han venut 20.000 exemplars, i La petita flauta màgica; i pròximament sortiran a la venda Hamlet i Il viaggio a Reims. És per això que Caminal reivindica "una atenció preferent pel Liceu en la nova Ciutat de la Tecnologia".
Pel director general, però, el bàsic en aquests deu anys ha estat "donar-li la volta a la vella idea que el Liceu era per a uns pocs en detriment d'uns altres. O almenys em faig la il·lusió que he aconseguit aquesta percepció".

Marta Porter
Avui