NOTÍCIA

De mica en mica va augmentant el nombre de directors que propugnen que Bach, a l'església de Sant Tomàs de Leipzig on era kantor i va estrenar la Passió segons sant Mateu, tenia pocs efectius a la seva disposició. El resultat d'aquestes disquisicions és una veu per cadascuna de les parts, és a dir, un doble cor amb només vuit cantants que assumeixen també les àries solistes.

Aquesta va ser l'opció de Martin Haselböck en la versió que va dirigir a la Minoritenkirche de Viena en el dia propici de Divendres Sant. Voldria ser més precís en el comentari, però estava assegut just al darrere del director, amb la qual cosa la perspectiva sonora no va ser bona. Tot i això, la Wiener Akademie continua sent un conjunt discret i Haselböck, un director erràtic. Al costat d'un bon Evangelista, Tilman Lichdi, va ser un gust retrobar Carlos Mena, magnífic a Erbarme dich.

A Viena, amb Setmana Santa o sense, et bombardegen per tot arreu amb l'irresistible ritme de tres per quatre. Per això, una visita a la Volksoper no va ser pecat, menys encara si l'objecte era l'opereta més cèlebre d'Emmerich Kálmán, Die Csárdásfürstin, o el vals condimentat amb aires hongaresos.

Comença a ser una mica empipador llegir programes de mà que volen vendre motos que, a l'escenari, no es veuen per enlloc. Aquí es tractava de subratllar com el rerefons històric d'una obra estrenada en plena Primera Guerra Mundial es feia notar entre polca i csarda. Potser sí, però al capdavall el que mana és una història d'amor embolicada que acaba bé. La novetat és que el príncep s'uneix amb una cabaretera de veritat i no amb una aristòcrata d'incògnit.

El muntatge de Robert Herzl té 30 anys i, admetent les dosis inevitables de kitsch, es manté amb dignitat, sobretot gràcies a l'enèrgica batuta de tot un especialista, Rudolf Bibl. De fet, la part més interessant va ser veure com funciona sense fissures una companyia d'aquesta mena. A nivell vocal, va destacar la impetuosa Sylva Varescu, la princesa del títol, d'Ingeborg Schöpf, i l'elegant príncep Edwin de Thomas Sigwald va tenir una emissió curiosa, quasi cranial. En la segona parella, la fresca Anastasia d'Anita Götz es va complementar amb el Boni d'un Jeffrey Treganza més ballarí que cantant, i en el capítol de veterans, menció del bonhomiós Feri Bacsi del septuagenari Sándor Németh (gran presència, nul·la veu), testimoni, com Bibl, de l'estrena de la producció. Si bé la mitjana d'edat era elevada, a la Volksoper s'hi veia força públic jove (i no eren pas turistes). Alguns cuiden millor el seu patrimoni lleuger.