El festival estricte recorria un camí continuat d'oferta musical des del concert inaugural del dia 5 al vespre fins al darrer del dia 7. Si haguéssim de resumir els deu concerts de la secció oficial, subratllaríem l'excel·lència de Les 7 paraules de Crist a la creu de Cristòfor Taltabull (1888-1964) que va interpretar, a l'església de Santa Maria, de manera òptima, el Cor de Cambra del Palau de la Música amb l'Orquestra Terrassa 48, dirigits per Josep Vila Casañas. És una obra superba i profunda. L'altre destacat serien els concerts de proximitat que es feien al matí, cada hora. Recordem especialment l'exquisit panorama de música catalana per a clavicèmbal del segle XVIII que ens va dibuixar Dani Espasa.

L'altre destacable va ser el so exquisit del trio In Nomine que formen els violistes de gamba Sergi i Anna Casademunt i el violone Xavier Puertas, que va fer que tota la música sentida després amb instruments moderns ens semblés una mica forçada. Van fer els altres concerts, el dia 6, el duo de violí i piano que formen Patricia Bronysz i Emili Blasco; el clarinetista Oriol Romaní; el pianista Jordi Camell i el trio virtuós de violí, viola i violoncel format per Helena Satué, Fulcho Sandoval i Laia Puig, tots ells de molt bon nivell.

El concert inaugural titulat Toldrà i els seus hereus, per l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, resident del festival, que dirigeix Alfons Reverté, va marcar el nivell amb unes impressionants Empúries i Ave Maria, aquesta, un dels sonets musicats pel mestre Toldrà en una versió simfònica inoïda feta per ell mateix.

Després vam apreciar la qualitat de la soprano Elena Copons en el cicle anomenat A l'Ombra del Lledoner, que, sobre poemes de Tomàs Garcés, va compondre i orquestrar Eduard Toldrà.

El de cloenda, com l'inicial a la superba sala del Paraninf de la Universitat, va tenir un format especial: la cantant Sílvia Pérez Cruz, el guitarrista i compositor Feliu Gasull i el poeta Enric Casasses van combinar de diferent manera les seves actuacions.

Ens quedem, sobretot, amb el Canticel de Toldrà i Carner, en adaptació per a guitarra de Gasull, que la Sílvia va brodar.