NOTÍCIA

MÚSICS CREIENTS / En la base original del projecte figurava la idea de revisar la presentació de la Passió, i el nom de Viola va ser el primer a aparèixer. Tant pel fet de ser un referent en el món del videoart com per la seva mirada als mestres antics, especialment a Giotto i la seva Capilla Scrovegni, i a Mantegna i la seva Cambra dels esposos. A més a més, l'obra de l'artista -premi Internacional Catalunya el 2009- es basa en l'espiritualitat, l'humanisme, la ­reinterpretació de la iconografia religiosa i el tractament de temes universals com el naixement, la mort, el dolor i l'amor. Tot a ritme molt lent, gairebé congelat. Cosa que genera una estètica i una posada en escena molt adequada per preparar un públic molt més allunyat de la religió que el del 1729, quan la peça de Bach va ser estrenada.

Aquest distanciament místic de l'actualitat -i en el cas del públic d'avui també el desconeixement de l'alemany- fan més «difícil» transmetre «tota l'emoció d'aquesta música», apunta Herreweghe. Segons ell, el repte de l'obra no es troba tant en la dificultat tècnica -que n'hi ha, sobretot en dues àries executades amb violí- sinó a «fer arribar el missatge» de la peça. Per això, segons l'opinió del director, «per a un bon concert es necessiten bons músics i que siguin creients o, almenys, que ho siguin mentre dura el concert».

Aquesta nit no serà la primera vegada que Herreweghe dirigirà La Passió segons sant Mateu al Palau, ja ho va fer fa 25 anys. Ni que l'auditori acollirà aquest concert

-l'estrena espanyola de la peça va ser a l'edifici de Domènech i Montaner el 1921-. Però sí que serà la primera vegada que un artista visual ocuparà l'escenari, encara que no l'última. Els responsables del Palau prometen més diàlegs artístics.