Cerca de notícies

Enquesta

Carreras: Un cantant ha d acceptar els seus límits (I)

29/1/2004 |

 

El tenor celebrarà els 30 anys del seu debut a l Òpera de Viena amb una gran gala. Aniversari amb festa grossa. Josep Carreras va debutar a l Òpera de Viena el 28 de gener de 1974 amb Rigoletto . Han passat 30 anys d aquest moment clau en la seva carrera, punt de partida del seu llançament internacional com a tenor, i el 27 de febrer ho celebrarà amb un recital amb la Filharmònica de Viena i el Cor de la Staassoper, dirigits per David Giménez. El tenor català, que va debutar al Liceu el desembre del 1970, al costat de Montserrat Caballé amb Lucrezia Borgia , se sent orgullós de la proposta que li han fet des de Viena. Recorda el seu debut allà com una cosa memorable. Aquella nit vaig iniciar el meu particular camí al Grand Slam de l òpera. Aquell mateix any vaig debutar al Convent Garden de Londres i al Met de Nova York i l any següent a la Scala de Milà. La gala constarà d un repertori amb cançons de Leoncavallo i Puccini, la representació escènica de dues peces del seu repertori operístic, la interpretació amb Isabel Kabatu del tercer acte de Sly de Wolf Ferrari, que no ha cantat mai a Viena, i un tancament amb l últim acte de Carmen , que interpretarà al costat d Agnes Baltsa, una de les seves grans parelles a l òpera, amb qui ha actuat més de 200 vegades. Correus d Àustria ha editat un segell commemoratiu d aquest acte. APOSTA DE FUTUR Amb 57 anys complerts i després de superar una leucèmia, el tenor mira al futur sense posar data de caducitat a la seva carrera. Això arribarà algun dia. És inevitable, però no m ho he plantejat. Em sabrà greu deixar de viure les emocions que se senten al pujar a un escenari, però la meva inquietud no és la mateixa que fa 15 anys. Ara tinc l horitzó de la fundació de lluita contra la leucèmia, a la qual dedico i dedicaré tot el temps i energies. El tenor tampoc té inconvenient a reconèixer els canvis que viu un artista durant la seva carrera. Un cantant ha de tenir intel.ligència per acceptar els límits de les seves possibilitats, però sense acomodar se. No s ha de mirar enrere, sinó ajustar se a la realitat. Ara mateix no em veig cantant La boheme . Ho podria fer, però tampoc vull trair el record que els aficionats i jo en tenim. I, sincerament, tampoc podria interpretar Otello amb dignitat. Però segueix tenint grans reptes i pensant en títols operístics que l atrauen per afegir los al seu repertori. Un d ells és interpretar Manelic, el personatge de Tiefland , òpera basada en Terra baixa de Guimerà, amb música de l alemany Eugen d Albert. Hi ha un llibret aprovat pel mateix Guimerà i la meva idea seria estrenar la a Barcelona i després portar la a altres teatres internacionals. Afirma que l il.lusiona cantar aquesta òpera en català, però que el projecte també el pot interpretar en alemany, tot i que li sembla menys estimulant. El tenor mira cap enrere per recordar la influència de Viena en la seva carrera, però no s oblida de Salzburg i Karajan, amb qui va treballar durant 12 anys. Va ser un personatge fonamental en la meva trajectòria artística. Amb ell vaig representar obres com Don Carlo, Carmen, Aida i Tosca , algunes d elles a Viena. I vull dir que el festival de Salzburg era millor amb ell del que ha estat després, diu sense esmentar Mortier. Parla de les seves parelles a l òpera amb emoció. Montserrat Caballé, Katia Ricciarelli, Agnes Baltsa o Mirella Freni desfilen per la moviola dels seus records, però té un especial agraïment per a la primera: Conèixer la Montserrat va ser molt important per a mi. Tenia només 22 anys i va creure en les meves condicions. Això em va donar un gran recolzament, al venir de la llavors soprano número u del món. Vaig debutar amb ella al Liceu, i de la seva mà ho vaig fer també a Londres, París i altres escenaris. Hem cantat centenars de cops junts. Ha sigut sempre com la meva germana gran.

César López Rosell
El Periódico