Cerca de notícies

Enquesta

Carreras: Un cantant ha d acceptar els seus límits (II)

29/1/2004 |

 

El tenor celebrarà els 30 anys del seu debut a l Òpera de Viena amb una gran gala. Ve de la pàgina anterior Amb un repertori de més de 60 obres i 150 discos, en què no han faltat les seves incursions en la música popular, Carreras no creu que l òpera sigui un espectacle decimonònic. Accepta que hi ha un repertori bàsic amb autors com Verdi, Puccini, Donizetti, Bellini, Mozart, Txaikovski o Wagner, però admet que per difondre l òpera contemporània els teatres n han de programar un mínim de dos títols a l any. És la forma que el públic s hi acostumi i les pugui jutjar, però també vull dir que les grans òperes es mantenen en el temps, igual que passa amb l art. Ningú es desprèn d un modigliani o un miró si no és per raons de força major. Tampoc es mostra contrari a la renovació escènica. És molt important la innovació però amb respecte. No podem seguir amb el cartró pedra, però hem de fer un muntatge coneixent els cantants i les obres. El contrari és mala direcció o ganes de provocar per falta d imaginació. Els tres tenors es tornaran a reunir aquest any en dos concerts, un a Mèxic i l altre a Moscou o Sant Petersburg. Carreras accepta les crítiques dels puristes sobre aquest tipus d esdeveniments, però diu que els crítics solen ser els mateixos que qualifiquen l òpera d elitista. Afirma que han rebut milers de cartes de gent que els agraeixen haver conegut la música culta gràcies als seus massius recitals. La veritat és que ens fa il.lusió reunir nos. Ens divertim i després de 14 anys, hem passat del respecte professional a l amistat. Tothom sap que sóc un fan del Barça, però la meva altra gran afició són els tenors. I cantar al costat de Plácido Domingo o Luciano Pavarotti és alguna cosa més que una il.lusió. I suposo que ells pensen igual. Reconeix que ha passat l època dels cantants mediàtics dels anys 70 i 80, però assenyala que el nivell artístic no ha baixat i que hi ha intèrprets, i entre ells cita el català Josep Bros, que asseguren el relleu. Es mostra optimista pel futur de l òpera i posa l exemple de l evolució del Liceu. El coliseu ha tingut un enorme impacte social. Ha guanyat públic i projectes, però vull destacar la gestió artística que ha estat notable, malgrat algunes discrepàncies. El Liceu és un teatre públic i ha de donar pas a noves idees.

César López Rosell
El Periódico