El Lounge Club Maumau del Poble Sec (Fontrodona, 35) és pioner a Catalunya en programar unes sessions innovadores, el Classik Club, en què es projecten en dues pantalles concerts de música clàssica. “Els auditoris han fet molt de mal perquè ofereixen una experiència asèptica i neutra de la música, una aproximació massa abstracta que només els iniciats paeixen”, sosté Mònica Pagès, periodista musical i impulsora de la iniciativa. “Nosaltres, en canvi, volem trencar barreres i acostar aquest tipus de música a la gent jove a través de tots els sentits, i provocar-los un efecte d'immersió”, hi afegeix. I com reacciona la clientela?: “N'hi ha que escolta mentre pren una copa, n'hi ha que xerra, però en general tothom surt molt relaxat.” Barenboim dirigint la Philarmònica de Berlín, Martha Argerich tocant Schumann... la programació és variada i es fa d'acord amb Euroarts Music.

Les sessions –com a mínim dos dijous al mes, de vuit del vespre a onze de la nit– es poden consultar a www.maumaubarcelona.com, i al Facebook del Classik Club.

Música clàssica en tête-à-tête, en un ambient distès i melòman: això és el que ofereixen un seguit de salons de Barcelona que organitzen concerts regulars amb l'objectiu de proposar una experiència més personal de la música, una experiència allunyada de les grans sales de concerts tradicionals on amb prou feines es pot albirar el rostre del solista.

Aquesta és la vocació de La casa dels músics (Encarnació, 25) escola al matí i saló de concerts cada dissabte al vespre. El mateix director del centre, el pianista i compositor Lluís de Arquer, interpreta al piano un programa compost, d'una banda, per les grans peces del repertori clàssic i, de l'altra, per obres pròpies que el pianista introdueix amb explicacions. El saló, que de fet és el saló de casa seva, fa 7'5 metres per 3,5, i hi caben exactament 43 persones. “És un espai ideal per fer concerts, no hem d'oblidar que moltes sonates de Beethoven, per exemple, estaven pensades per aquest tipus de salons”, argumenta De Arquer. El resultat és una experiència auditiva ben diferent de la que es té a les grans sales d'audició: “En aquests espais reduïts, el so mou físicament el cos i l'espectador no es pot quedar indiferent.”

De Arquer és un veterà d'aquests concerts de butxaca. De fet, va crear amb el crític i professor Roger Alier el Teatre més Petit de Barcelona, dins de la mateixa escola, amb l'objectiu de fer funcions d'òpera de petit format. L'experiència va derivar en el que anomena Piano Solo, que ja rutlla des de fa prop de tres anys. “Va començar sent minoritari però, després, amb el boca-orella i el fet que les entrades es poden comprar a Atrapalo.com, sempre tenim ple”, sosté l'intèrpret i compositor. Fins ara, calcula que ja han passat pel saló unes 3.000 persones.

També fan el ple a la prestigiosa Acadèmia Granados-Marshall (Comte Salvatierra, 10), de la qual De Arquer havia estat alumne. Aquesta acadèmia és un santuari del piano. Conserven partitures, documents, fotografies, cartes i instruments d'alguns dels músics més importants del país (Enric Granados, el seu fundador; Frederic Mompou; Xavier Montsalvatge; Alícia de Larrocha, deixeble de Marshall, i tot de grans pianistes que van estar vinculats estretament a l'Acadèmia). En definitiva, és un museu, un marc incomparable en què gaudir d'una experiència musical inoblidable. “En els nostres concerts, tots de molta qualitat, es crea un clima molt especial perquè són amb poc públic i la majoria, fidel”, sosté Carlota Garriga, compositora i professora de l'escola, que ha dirigit durant trenta anys.

La programació gira al voltant de la música espanyola (no sempre de piano), i sovint és el mateix alumnat qui fa els concerts, tot i que també vénen intèrprets de fora i antics alumnes, com ara Katia Michel i Alba Ventura. “Per als alumnes [en tenen 200, procedents d'arreu del món] és una bona experiència tocar en públic”, apunta Garriga.

L'aforament de la sala Alícia de Larrocha, on es fan els concerts, és d'unes setanta persones. Les actuacions són els dijous de vuit a nou del vespre i, tot i que estan anunciats a la pàgina web de l'acadèmia, sovint es donen a conèixer pel boca-orella.

Amagat al barri antic de la ciutat, el palau Moxó (plaça Sant Just,4) és un altre casa privada on, enmig d'un entorn noble, es proposen concerts en la intimitat. Després de l'actuació, de 40 minuts, s'ofereix una copa de cava i la possibilitat de visitar aquest palauet del segle XVIII, que conserva tota l'esplendor. La sala té una capacitat per a 60 persones, i la temporada comença a la primavera. Els concerts es fan els dijous i els diumenges, de vegades alternativament, a les vuit del vespre. Cal reserva.

El centre Musitekton, que va obrir al juliol (Sant Pere Més Alt, 68), és una botiga taller que disposa d'una sala polivalent, un saló amb un aforament per a cinquanta persones, on també s'organitzen concerts de petit format. “La gent té molts prejudicis amb la música clàssica i nosaltres volem oferir concerts en què l'espectador es pugui emocionar i tenir una experiència col·lectiva”, explica el lutier Josep Sagué, codirector del centre amb la pianista Isabel Fèlix, la seva dona. Amb el lema “Construïm música”, el programa està obert a altres estils i acull altres activitats com xerrades audició i cursos per a músics professionals. A més, també ofereix la possibilitat d'enregistrar CD.

Alguns museus de la ciutat amb seu senyorial s'afegeixen a les activitats musicals i fan concerts a les seves sales. És el cas del Museu del Modernisme Català (Balmes, 48), que programa un concert un dissabte al mes (el proper és el dia 31 de març amb el violinista Nestor Eidler). També hi ha el Museu Europeu d'Art Modern (Barra de Ferro, 5), situat al palau Gomis, un palauet renaixentista del segle XVIII. Amb una programació variada, el MEAM ofereix un tiquet entrada més concert de música clàssica els dissabtes.