Cerca de crítiques

Enquesta

Andrea Chénier al Liceu

Andrea Chénier o fredor tallant al Liceu

28/9/2007 |

 

Andrea Chénier és una obra que busca emocions directes. Va al gra, amatent a la sensació immediata de l’espectador, indiferent a especulacions de caire historicista o intel.lectual, malgrat el rerefons reconeixible de la seva trama. Philippe Arlaud, director escènic de la proposta que es presenta al Liceu del 25 de setembre al 17 d’octubre, no s’ha embrancat en disquisicions metafísiques però tampoc ha permès que l’espectacle que constitueix de per si la música de Giordano hagi traspassat els límits de la correcció i l’asèpsia més absolutes. El resultat és un muntatge buit de contingut dramatúrgic, fred i tallant com la fulla de la guillotina que, de manera omnipresent, separa cadascun dels entreactes, juntament amb ridícules projeccions a mode de manual d'Ikea per muntar-se una guillotina per a ús català. Innecessari.
Aquesta fredor es va encomanar a un equip de cantants homogeni però sense aparença de sentit d’equip, com si tothom anés a la seva. I això es va notar i força excepte moments molt puntuals com el duet entre Chénier i Maddalena que tanca el segon acte. José Cura es presenta de nou al Liceu amb un paper que coneix bé. Potser massa, perquè això el fa caure en amaneraments estilístics que semblen excessivament calculats i que resten emoció a una interpretació correcta però no memorable. Daniela Dessì suplia el dia de l’estrena la inicialment anunciada Deborah Voigt amb una Maddalena propensa a la contenció i a sons esblanq, tot i la musicalitat exquisida en pàgines com “La mamma morta” o l’escena final. Tan sols el Gérard de Carlos Álvarez va pujar la temperatura en unes intervencions matisades, treballades i transmeses amb entusiasme pel baríton andalús.

Al fossat, Pinchas Steinberg també va moure’s en els cànons d’una asèpsia que hauria de millorar en funcions successives. El rendiment de cor i orquestra sembla acusar encara les mandres de tot principi de curs, amb un engranatge que va funcionar però que va anar a mig gas en el context d’una funció de notable baix. El retorn d’Andrea Chénier al Liceu, 22 anys d’ençà de les últimes funcions de l’òpera de Giordano al Liceu, mereixia una mica més.
Jaume Radigales
Dietari Operístic