Cerca de crítiques

Enquesta

Matthias Goerne i Elisabeth Leonskaja a Vilabertran

Pujar baixant

14/9/2007 |

 

M. Goerne i E. Leonskaia, SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN
7 DE SETEMBRE

El Festival de Vilabertran ha culminat amb la liederabend de Mathias Goerne i la pianista georgiana Elisabeth Leonskaia, responsable de la cloenda amb les tres darreres sonates de Schubert.

Goerne no para d'evolucionar i créixer com a artista. Ha abaixat el diapasó enfosquint la veu i cal deixar d'associar-lo a papers lírics com l'ocellaire flautista per cercar-lo en els personatges més foscos. Sense perdre el control, canta amb urgència, com en trànsit, integrant la fisicitat corporal en l'expressió, arronsant el cos en els passatges descendents i engrandint-lo com fan els lleons en els ascendents. La intensificació és suggestiva per si mateixa. Aquesta dramatització perfectament integrada, el magnetisme de la mirada, el gest de pinçar-se el nas esdevingut, quasi, un tic, són trets que l'identifiquen tant com la veu sumptuosa i fabulosament projectada. S'allunya del mestratge de Fischer-Dieskau i Schwarzkopf per anar a parar a l'expressionisme més turmentat de Hotter o més experimental de Berry.

El programa era un monogràfic Schubert sobre textos de Mayhofer, Leitner i Schiller. Els tres de Goethe els coronava un D767 tractat com una cantata orquestral. Nombroses les referències a la fascinació de l'hel·lenisme sobre la cultura germànica posterior a Winckelmann amb invocacions a éssers divins, Zeus, Apol·lo-Helio i Saturn, a personatges mítics com Càstor i Pòl·lux, Tàntal o Memnon, a rius infernals com el Cocit que conduïa a l'Hades, o a horripilants paratges conceptuals com el Tàrtar d'Hesíode.

Leonskaia el va acompanyar amb circumspecció i el nas enganxat a la partitura, refractària a reaccionar a les gradacions.

Xavier Casanoves Danés
Avui