Cerca de crítiques

Enquesta

El Quartet Ébène a Vilabertan

Schubert, ple d'emocions sublims

19/8/2007 |

 

Intèrprets: Quartet Ébène
Lloc i dia: església de Santa Maria de Vilabertran, XV Schubertíada
«LA MORT I LA DONZELLA»

El quartet Ébène va demostrar a Santa Maria de Vilabertran, en el concert que obria la quinzena Schubertíada, la seva solidesa com a formació de quartet de corda, i va oferir una viva, intensa i comunicativa interpretació de dues de les obres més importants del repertori de música de cambra de Franz Schubert.

A la primera part, amb el quartet per a cordes núm. 14 en re menor D810, Der Tod und das Mädchen (La mort i la donzella), del 1824, van deixar palesa una manera d'interpretar molt elèctrica i amb una gran personalitat.

La lectura que van fer els músics d'aquesta obra va estar allunyada dels cànons interpretatius més clàssics i va aportar una lectura nova que mostrava diferents aspectes de l'arquitectura melòdica i formal d'aquesta obra, i destacava l'excel·lent combinació i l'extens contrast dels diferents paràmetres musicals.

Els instrumentistes van demostrar grans dosis de compenetració i complicitat que estaven sempre al servei de la música, fins i tot en els passatges més virtuosístics, com per exemple en el prestissimo de la coda de l'últim moviment d'aquest quartet.

Si la primera part va ser esplèndida, a la segona l'excel·lència interpretativa es va donar en el quintet per a cordes en do major, D 956, op. Posth. 163 (1828), segurament l'obra cimera de la creació cambrística schubertiana. Vegi's al respecte el que indica el musicòleg anglès Alec Robertson: «Tota la música de cambra de Schubert és com una preparació per a aquest quintet, que és la seva obra mestra i potser la millor de totes les seves obres per la seva gamma d'emocions, qualitat del material i perfecció de la forma.» Amb aquestes característiques, els membres del Quartet Ébène, complementats per a l'ocasió pel violoncel·lista François Salque, van saber transmetre amb claredat, maduresa i emoció. La càrrega expressiva que van imprimir en la seva versió va ser extraordinària i inusual en una formació tan jove.

Totes les indicacions de la partitura eren mostrades en la justa mesura que requeria el discurs musical i van imprimir una impecable direccionalitat en el fraseig, tant en l'àmbit individual com el de conjunt. Van saber-hi retratar molt bé les diferents atmosferes emotives existents i el contrast que hi ha entre elles, com ara la d'assossegament de la melodia flotant de les seccions extremes de l'Adagio, plenes de matisos i de colors, que contrasta brutalment amb el frenesí del Scherzo (presto), el qual desplega una energia sense fre que confereix a aquest tercer moviment un marcat caràcter d'inquietud.

Els joves músics francesos, que van regalar-nos una nit inoblidable, van proposar al públic acostar-se a la seva personal visió del món de Schubert, degustant amb una sensibilitat exquisida i un gran domini de l'articulació del discurs musical els sentiments de l'individu romàntic que, davant d'una vertiginosa globalitat, s'atura i transmet l'emoció d'allò sublim.

JOSEP JOFRÉ
El Punt