Cerca de crítiques

Enquesta

'El barber de Sevilla' a Peralada

Deliri rossinià rus a Peralada

18/8/2007 |

 

El muntatge d''El barber de Sevilla' del teatre Helikon de Moscou defrauda el públic del festival.

Una aposta delirant. Això és el que va ser El barber de Sevilla que el teatre Helikon de Moscou va presentar dijous a la nit a Peralada. És inexplicable com aquesta brillant òpera bufa de Rossini va acabar convertint-se per obra i per descomptat cap gràcia de la companyia russa en un despropòsit escènic tan gran que ni tan sols va poder salvar una partitura que juga a favor de la teatralitat del muntatge. Res. Ni les veus, a excepció potser de la Rosina de Karina Gregorian, ni una comicitat pròpia d'una funció de col.legi de fi de curs, ni la cutre escenografia kitsch plena de brillantors purpurinesques. Al contrari. Cada element posat al servei de la peça va acabar fent més grinyolant el resultat de la funció.

És una llàstima que aquest barber hagi passat per un festival del prestigi del de Peralada. La proposta de l'Helikon no té ni cap ni peus. El més rellevant teatre musical alternatiu moscovita --que l'any 2002 va oferir en aquest mateix escenari una correcta versió de Lulú, de Berg, i Els contes de Hoffmann-- ha ensopegat amb la versió d'aquesta obra en què els pretesos gestos de complicitat russos --una melodia del final del segon acte i la interpretació en rus de l'ària de Berta, Il vecchiotto cerca moglie-- no tenen el més petit sentit, a menys que hagin estat pensats per al públic moscovita. I ni tan sols això. Si l'autor i els amics aristòcrates russos amb els quals va coincidir quan va escriure aquesta òpera a Roma aixequessin el cap no entendrien res. I menys tenint al capdavant d'aquesta proposta Dmitri Bertman, l'impulsor d'aquesta agitadora companyia.
De la desmanegada lectura de l'òpera se'n salva molt poca cosa. La Rosina de Grigorian és el millor de tot el muntatge, encara que el seu personatge hi ha alguns moments que no s'entén. Tampoc els aixecaments de puny en escena del barber (Petr Morozov), ni el gens creïble Almaviva (el fluix tenor Vassili Efimov). Dmitri Skorikov compon, en canvi, un acceptable doctor Bartolo, dins d'un conjunt en el qual ni la direcció musical del jove Konstantin Txudoski està a l'altura de la virtuosa coloratura d'aquesta magistral partitura.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico