Cerca de crítiques

Enquesta

'Els contes de Hoffmann' per Lindsay Kemp a Perelada

Un poeta sense poesia

30/7/2007 |

 

Les contes d'Hoffmann, D'OFFENBACH. FESTIVAL CASTELL DE PERALADA, 27 DE JULIOL.

Peralada ja té aquestes coses. Anunciat l'any passat, L'Orfeo de Monteverdi s'ha conformat a presidir el cartell del festival, deixant pas a Les contes d'Hoffmann, un espectacle coproduït amb Santander i Sant Sebastià que iniciava a l'Empordà el seu camí. Això explicaria el fet que tot estava una mica agafat amb pinces, no pas per la tramuntana, sinó perquè encara faltava molta de feina, començant pel vessant musical. La versió de Miquel Ortega -un director massa poc present a casa nostra- va ser letàrgica i estovada. Probablement, el director va haver d'optar per la màxima prudència en tenir davant una orquestra aproximativa, un cor d'escassa qualitat i un repartiment irregular.

Un Hoffmann prosaic és un oxímoron, fet realitat per Aquiles Machado: cant forçat i fraseig mig tallat en el forte, afinació oscil·lant en el piano, el tenor veneçolà va evidenciar a més que la seva principal arma, la bellesa de la veu, pateix un preocupant desgast. La seva nèmesi va ser un Felipe Bou de cant tan aplicat com escàs en malícia. Les tres dones de la vida del poeta es van succeir amb qualitat decreixent: enlluernadora l'Olympia de María José Moreno, intensa tot i una veu punxeguda l'Antonia d'Annamaria Dell'Oste, d'apreciable seducció física i nul·la vocal la Giulietta de Giuseppina Piunti. Annie Vavrille va ser un Nicklausse matronil, amb ben poc per cantar en l'avui en dia discutible versió emprada de l'obra mestra inacabada d'Offenbach, mentre que Manel Esteve va crear encertades vinyetes. Lindsay Kemp es va concentrar en el preciosisme del vestuari i (no tant) del decorat, abans que aprofundir en l'alè poètic de l'obra, invocant de passada un il·lustre referent fílmic. Gairebé incompleix el tercer manament.

Xavier Cester
Avui